Indica publicitat
Diumenge, 21 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 27 d'octubre del 2009 | 14:36
Opinió · Cultura

Com es normalitza una llengua

Barcelona · Ja fa anys que som conscients que hi ha una disparitat entre el nivell de coneixement del català en la població de Catalunya i les pràctiques lingüístiques. Això és degut a diversos factors: població de llengua familiar no catalana, pràctiques històriques d'ús del castellà en determinats àmbits, resistència de determinats sectors a adoptar el català, legitimació política del castellà per part de l'Estat, etc.

En aquest sentit, podem dir que a Catalunya es produeix un fenomen una mica particular en el context europeu. Es dóna el cas que una llengua que dominen molts parlants és relegada només a determinats usos, i de fet emprada normalment només per part d'un sector de la societat. El català és potser l'única llengua utilitzada per sota de les seves potencialitats. En altres contextos de llengües minoritzades, a la manca de legitimitat, a la manca de presència social, etc. s'hi suma com un factor realment determinant la manca de coneixement.

El fet que el coneixement del català sigui gairebé universal entre la població de Catalunya (i dels Països Catalans), és degut sobretot al seu sistema educatiu, que és un exemple a nivell europeu de com es facilita l'aprenentatge de la llengua, malgrat que sovint es vulgui fer creure el contrari. Aquest aprenentatge normalitzat comporta unes possibilitats d'ús que van molt més enllà del que s'està produint avui. Tanmateix, cal recordar que aquests usos han anat augmentant significativament des del 1975 fins ara. I probablement, malgrat els discursos pessimistes que es desgranen des del catalanisme tradicional, ens trobem en el moment més important d'inflexió pel que fa a les opcions de normalització del català, almenys a Catalunya.

D'una banda, perquè hi ha un recanvi generacional que es comença a notar respecte d'aquells que van interioritzar les seves actituds lingüístiques en ple franquisme (com és el cas de molts empresaris). D'altra banda, perquè la consolidació de l'autogovern ha permès fer guanyar en legitimitat el català com mai. Desconfieu de les proclames apocalíptiques (massa influïdes pels titulars de premsa de Madrid o massa pendents dels focus de resistència que sorgeixen des d'aquells que tenen interessos contraris a la normalització del català). El català és una llengua molt més legítima, present i normal ara que no fa 25 anys. Recordeu quan es deia que el català era un dialecte? Recordeu quan es parlava d'una televisió antropològica? Ara, en canvi, el català és present a fires internacionals i troba interès arreu del món. La música en català viu el seu moment més madur, i la població nouvinguda omple els cursos que no es van poder oferir, en canvi, durant el franquisme (i més que s'omplirien si hi pogués haver més oferta, perquè aquells que van venir a Catalunya durant el franquisme també estan reclamant aprendre la llengua que els va negar l'escola d'aleshores).

La Llei del Cinema que promou el Departament de Cultura arriba en aquest moment. I és particularment un bon exemple de com des de les polítiques públiques s'asseguren, no només els drets dels catalanoparlants, sinó la necessària presència de la llengua de tots en un espai de difusió cultural privilegiat. s, de fet, una política necessària en el procés de normalitzar una llengua que cada dia és més accessible a tothom, encara que la gent a casa seva en parli una altra.

El cinema en català només provoca recels entre aquells que han viscut en la cultura de la diglòssia, entre aquells que han quedat encallats en el discurs de fa trenta anys i entre aquells que (de Madrid estant) deslegitimen el mateix estat de les autonomies i sobretot les seves conseqüències. No estan disposats ni a acceptar la cooficialitat del català.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat