Indica publicitat
Dimecres, 17 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 8 de març del 2016 | 10:22
Opinió · Cultura
Jaume Ciurana i Llevadot
Diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona

Barcelona, orfe de polítiques locals de Cultura

Si hi ha una opinió majoritària a l'hora de fer balanç d'aquests ja quasi nou mesos de govern d'Ada Colau i de Barcelona en Comú a la ciutat de Barcelona, és aquella que situa la Cultura com una de les grans oblidades pel Govern municipal.

Més enllà de repetir com una lletania el mantra de la participació, sota el qual s'amaga la desorientació i la incapacitat de gestió, cap idea nova, cap projecte rellevant, cap ambició cultural sembla estar en l'agenda dels responsables municipals.

Barcelona avui està orfe de polítiques culturals i sobreviu, en base a la inèrcia del passat, l'enorme talent dels seus creadors i els esforços de tanta i tanta gent que malda per fer que la Cultura tingui un lloc destacat en el sistema de valors de la nostra societat"

A la pèrdua de pes polític, cal afegir-hi una desconnexió evident amb els sectors culturals, l'oblit dels creadors i els professionals, el menyspreu envers la indústria. Si davant d'això hi hagués una acció decidida, massiva, global, de mediació cultural, un esforç de planificació, una voluntat de bastir un projecte alternatiu al dominant fins ara, com a mínim podríem contrastar models, sumar esforços, trobar punts d'acord i de consens i podríem parlar, aleshores sí, de polítiques culturals. Però no és el cas. Barcelona avui està orfe de polítiques culturals i sobreviu, en base a la inèrcia del passat, l'enorme talent dels seus creadors i els esforços de tanta i tanta gent que malda per fer que la Cultura tingui un lloc destacat en el sistema de valors de la nostra societat.

Observem amb preocupació com s'està produint un procés de "jibarització" de la Cultura a la ciutat. L'estan empetitint. La potència creativa del teixit cultural no troba correspondència en els àmbits de representació i de gestió polítiques. Com s'hauria jutjat que ciutats com Madrid o París, per exemple, haguessin renunciat a tenir un regidor de Cultura? Doncs això és el que passa a Barcelona. La Cultura ha passat de ser un dels signes d'identitat del projecte de ciutat de Xavier Trias (una ciutat de cultura, coneixement, creativitat i innovació) a desaparèixer dels discursos i les polítiques locals: cap ambició per excel·lir, cap ambició de gran capital cultural internacional, cap ambició d'exercir de capital cultural de la catalanitat. Una ciutat amb vocació de capital cultural mai pot deixar de mirar al món i de ser mirada i admirada pel món per la força i la vitalitat de la seva cultura. 

La renúncia expressa i reiterada del Govern de BeC a fer cap més gran equipament cultural a la ciutat és una mostra d'aquesta manca d'ambició. Una mostra, a més, contradictòria. O és que la Biblioteca Central Urbana que es reclama no és un gran equipament ? O quan es diu que l'Ajuntament adquirirà el Teatre Principal o la Foneria de Canons per destinar-los a equipaments culturals no s'està dient la veritat? La dictadura del titular i del prejudici que amara l'acció del Govern municipal és, avui, el principal risc per la política cultural a Barcelona.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Ciurana i Llevadot
Jaume Ciurana i Llevadot
Diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona
Opinió · Política catalana
De Montserrat Roig a Samuel Beckett
Opinió · Política catalana
Sentit institucional, sentit de país
Indica publicitat