Indica publicitat
Dimecres, 17 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de febrer del 2011 | 15:21
Opinió · Economia

Metamorfosis bancàries

Barcelona · De fa temps que l'entrada en una caixa d'estalvi catalana és entrar en un espai on regna la incertesa present i el futur virtual: que qualsevol dia pot ser una oficina tancada, que qualsevol dia pot reduir personal, que qualsevol dia pot canviar de nom comercial (tot i que l'actual sigui i tingui logo i colors immensament recents), que no se sap  quant de temps pot ser vigent el programari creat amb motiu de la darrera fusió, que ni se sap quan de temps pot continuar sent caixa o transformar-se en banc-

Aquest procés obligat que es va iniciar amb fusions i absorcions i que ara està cantat que acabarà amb desaparicions per mutació demostra fins a quin punt també són vergonyosament virtuals les competències  estatutàries del Govern de Catalunya. Aquest cop no ha calgut que les envaeixi el Govern espanyol o les passi per la pedra el Tribunal Constitucional. L'autor d'aquest cop ha estat el Banc d'Espanya.

L'acceleració d'aquesta ofensiva tindrà com a objectiu acabar amb l'històric sistema financer de caixes d'estalvi i que ho faci amb l'entrada beneïda  del capital bancari o la nacionalització espanyola. Es tractava d'una aspiració que els grans bancs espanyols tenien de fa molt de temps, i per dissimular-la sempre han tingut excuses com la pretesa incomprensió financera internacional cap a aquestes figures.  De pas, la mesura redueix dràsticament el suport econòmic dels poders territorials i autonòmics davant la concentració financera cada cop més centralitzada políticament a Madrid.

L'impositor i client, la proximitat dels serveis financers a sectors de la societat que els bancs deixen de banda, o l'obra social, que haurien de ser aspectes primordials a tenir en compte en processos d'aquestes magnituds, dóna la impressió que no han passat de ser poca cosa més que noses en el seu desenvolupament. Perquè si llancem la vista al món i ens aturem a pensar quines institucions financeres ha fet més malvestats en aquesta crisi, o fins i tot han desaparegut per això,  a hores d'ara ningú pot assegurar que l'actuació d'un banc sigui més fiable i segura que la d'una caixa.

Altres fets que posen de manifest davant la llum pública el procés pervers i esbiaixat  que es desenvolupa són l'exigència d'un nivell més elevat de capital per a les caixes que per als bancs, o bé les declaracions ministerials que parlen amb tota lleugeresa d'aplicació d'un percentatge o bé d'un altre, quan això significa afegir milions i milions a les obligacions de les caixes-

Costa entendre que les elits financeres del nostre país no demostrin estar gaire amoïnades  per la transformació de les caixes en bancs ni per la consegüent pèrdua de control  per part de la Generalitat, els representants de la qual tampoc han posat el crit el cel per aquesta qüestió. Sens dubte la magnitud de l'operació hauria de comportar aquesta preocupació, però el silenci, l'acceptació i l'acatament actuals semblen molt més propis  d'una operació cuinada a l'ombra i a expenses de l'interès general, amb contrapartides per descobrir encara.

Davant l'actual deixadesa social i política, el dia de l'enterrament no hi haurà ploraneres?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat