Indica publicitat
Dimecres, 17 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 21 de setembre del 2010 | 14:06
Opinió · Economia

El paper dels emprenedors en l'emancipació nacional

Barcelona · Habitualment, quan els dirigents polítics volen adreçar-se als protagonistes del desenvolupament econòmic del nostre país, acostumen a caure en el parany de fer-ho als capdavanters dels estaments i organitzacions establerts. Paradoxalment, i els fets ho demostren, aquestes personalitats acostumen a expressar-se i a autorepresentar-se més que no pas a actuar en nom i obra de tots els integrants de l'entitat o associació que capitanegen. Un dels dèficits habituals és la falta de transmissió a tots els seus membres de la informació i propostes que se'ls ofereixen, cosa que facilitaria l'adaptació de criteri propi amb informació de qualitat i de bona mà.

Per això crec que són molt valuoses les intencions d'obrir el ventall de la relació entre polítics i agents econòmics a la base del motor econòmic del nostre país, els emprenedors, els empresaris petits i mitjans que protagonitzen dia rera dia la lluita per tirar endavant empreses i país en uns moments històrics de greu i llarga crisi. Per aquest motiu, com un més d'aquests empresaris, he assistit fa poc, al sopar d'emprenedors que ERC ha organitzat a les Reials Drassanes de Barcelona.

La novetat de la intenció va anar acompanyada de la innovació formal de l'acte, aspecte exigit en una trobada d'aquesta mena. El menú va ser elaborat expressament per joves cuiners reconeguts amb l'estrellat Michelin. La posada en escena la va protagonitzar un conferenciant, Joan Puigcercós, allunyat de la rutina estàtica del faristol, que va passejar-se per les taules amb el suport d'un micròfon inalàmbric. Aquesta proximitat i interrelació amb els protagonistes de l'esforç econòmic diari del país va ser diferent i atractiu alhora. El contingut del missatge va ser tan agosarat com interessant.

D'entrada el ponent va fer un repàs de l'obra de govern, tot ressaltant diversos focus d'atenció de gran interès per al desenvolupament econòmic i alhora el benestar social d'arreu del país: l'aposta per la fibra òptica a la xarxa amb la creació d'un operador neutre públic obert al sector privat, així com l'apropament i col·laboració entre la universitat i l'empresa per garantir un major retorn de la investigació universitària al món productiu, especialment en R+D+I. També l'impuls del turisme de qualitat per a capgirar el model basat en sol i platja tot passant a apostar per un turisme d'identitat que potenciï els recursos propis i singulars del país, junt amb l'impuls i el suport al model català de comerç de proximitat i de trama urbana.

Puigcercós també va considerar que l'actuació de l'administració sobre els fonaments econòmics de la nostra societat també ha de significar - i en aquesta primera proposta vaig poder observar, cal dir-ho, cares d'una certa incredulitat - canviar el model d'administració pública perquè sigui més ràpida, àgil i eficient a l'hora de respondre a les necessitats de l'empresa. L'administració ha de garantir la competència real i la igualtat d'oportunitats en sectors econòmics estratègics. Així mateix, va indicar que caldrà reformar l'Institut Català de Finances -ICF- perquè es converteixi en l'autèntica banca pública al servei de l'emprenedoria i caldrà esmerçar tots els esforços que siguin necessaris en la Formació Professional per tal que respongui a les necessitats reals del mercat de treball i als nous filons d'ocupació.

Personalment vaig poder compartir una bona estona amb gent inquieta, interessant, amoïnada i ansiosa per la situació, però animada i agosarada. Gent disposada a fer passos decidits, segurs i solvents que ens duguin a assolir cotes superiors d'autogovern i de llibertat que, sens dubte, contribuirien a superar amb més determinació les limitacions econòmiques i polítiques que el nostre país pateix doblement.

En línies generals vaig poder comprovar -i no sense alguna dosi de crítica, com ha de ser- com el balanç i les propostes que se'ns feien eren ben rebudes, sobretot per la credibilitat que ofereixen unes sigles, una obra, una trajectòria i el gruix de gent qualificada que hi ha al darrere, a diferència d'alguns bufanúvols que s'esmeren a pontificar sobre economia i alliberament nacional exprés amb ben poc coneixement de la realitat.

L'endemà, rellegint la premsa, contemplava satisfet com al nostre país, de tant en tant, quan es parla d'empresariat, no surten a la foto aquelles cares de sempre, de poc pedigrí emprenedor en la seva vida i molt més vinculades al sector financer i especulatiu que una altra cosa. Era una bona notícia.

En darrer terme, faig una reflexió que la manllevo del discurs del president d'ERC: Catalunya, va dir, més o menys, ha de fer com aquella persona emprenedora que -farta de treballar per a una empresa aliena que li treu tot el bo i millor i al mateix temps la maltracta- un dia decideix arriscar i començar la seva pròpia empresa, el seu propi projecte.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat