Indica publicitat
Divendres, 20 d'abril del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 31 de maig del 2010 | 14:19
Opinió · Economia

No anem bé, no

Barcelona · Fa uns anys ens deien que la feina ben feta no té fronteres. Avui, al món de la comunicació instantània, la feina mal feta tampoc no en té, i es converteix ràpidament en riota o escarni. I precisament en aquests moments de crisi econòmica i greus dificultats és quan més convé transmetre la imatge de confiança, seguretat i serietat davant l'opinió pública i, especialment, els agents socioeconòmics.

Perquè els màxims dirigents de l'Estat tenen la missió de liderar el país, de corregir-ne el rumb i d'establir les condicions per a sortir de l'empantanada en què ens trobem -tot això sota els ulls i la correcció de la Unió Europea i els Estats Units, com ha quedat clar. Però quan més convenen l'adopció de mesures encertades, tant de consum interior com per a generar confiança exterior, és quan es viuen intolerables exemples de mal govern, que serien inexplicables si no fos perquè ja es palpa l'ambient de decadència.

Dilluns hi va haver molts alcaldes catalans que estar a punt de tenir un cobriment de cor quan van llegir les famoses mesures anticrisi anunciades pel president Zapatero dies abans, amb una sorpresa desconeguda, amagada fins aleshores: el Reial decret-llei establia que a partir de l'endemà dimarts els ajuntaments no podrien concertar préstecs a llarg termini fins a l'últim dia de l'any vinent 2011. Una autèntica bomba a la línia de flotació de les administracions locals, mal finançades per llei i que, tot i això, encara desenvolupen un bon grapat de competències que realment haurien de fer altres administracions superiors. Tallar l'aixeta del crèdit als ens locals immediatament, i sense diferenciar els que han estat disciplinats dels que han estirat més el braç que la màniga, posava en perill la realització d'obres, ja que molts ajuntaments no poden realitzar inversions si no acudeixen al crèdit per a finançar la part que hi han d'aportar. A més, altres ajuntaments que tenen en redacció o que ja es veuen obligats a aplicar un pla de sanejament perquè tenen el seus comptes desequilibrats per la crisi, van arribar a patir fins i tot per la continuïtat de la prestació de serveis bàsics per a la ciutadania.

Sortir d'aquesta ratera significava o bé adoptar nous increments impositius, contribucions especials o altres mesures imaginatives que significarien l'increment de la pressió fiscal sobre dels ciutadans. O bé comportaria la desaparició de molts llocs de treball, l'allargament de terminis de pagament i dificultar encara més la continuïtat de moltes empreses. Aquest era el panorama lamentable i l'imminent i devastador panorama social que en resultaria, i no s'entén com el govern d'un estat podia escanyar d'aquesta manera els ajuntaments, que fins ara han estat autèntics motors, gràcies a l'obra pública i a la creació de llocs de treball que això ha significat, del ja prou tocat sector de la construcció. El mateix dia diversos ajuntaments i diputacions van haver de fer plens a correcuita per concertar crèdits ben poques hores abans que entrés en vigor l'impediment legal de fer-ho.

Van accelerar i forçar el procediment i la normativa perquè la prioritat era garantir la possibilitat d'executar obres i prestar serveis. I ves per on, l'endemà el BOE publicava allò tan conegut i poc edificant del "donde dije digo, digo Diego". Allí on es deia que l'endemà començava el termini de prohibició de concertació de crèdits a llarg termini ara resulta que volia dir-hi que començarà l'1 de gener de l'any que ve. Per acabar d'adobar aquesta actuació tan poc edificant, encara hi va haver contradiccions i descoordinacions entre ministres, i sembla que al final van ser les amenaces del alcaldes del PSOE les que realment van aturar l'efecte demolidor de la norma publicada.

Quan la desorientació, el pessimisme i la desafecció és general, és quan més cal donar la imatge de la rigorositat per a trobar la sortida de la crisi, pel bé tothom. Però el desacompassament entre l'economia i la política, junt amb la crispació i les batusses que han seguit aquest nou cop de volant del govern de Zapatero semblen demostrar que al Congrés aquesta ja no és la prioritat política, i això ho pagarem tots. Més encara si som catalans.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat