Indica publicitat
Divendres, 19 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 19 d'octubre del 2011 | 15:39
Opinió · Economia
Marina Llansana
Filòloga i periodista

Qui pagarà el corredor mediterrani?

Les victòries s'han de celebrar, per petites que siguin, i la decisió de la Comissió Europea de declarar prioritari del Corredor Mediterrani és una victòria que fa 30 anys que esperàvem. Però també s'ha de ser realista i reconèixer que no s'ha aclarit l'interrogant més gran: qui ho pagarà?

Si es confirma que des d'Europa només es fan càrrec del 10% de la infraestructura, en el context actual és difícil de creure que el Govern Espanyol (mani qui mani) traurà recursos d'on sigui per una infraestructura que, diguem-ho clar, mai no ha considerat important.
La decisió de la Comissió Europea s'ha aconseguit malgrat el govern espanyol
Tot i que ara el Ministre Blanco vulgui ser l'amfitrió de la festa, durant mesos ha anat marejant la perdiu diluint la proposta del corredor en un maremagma de cinc corredors, confonent les autoritats europees i reclamant infraestructures que, de transeuropees, no en tenien res. La decisió de la Comissió Europea, doncs, s'ha aconseguit malgrat el govern espanyol. A tall d'exemple: el passat mes de gener la gent de FERRMED van organitzar un acte a Brussel·les per reclamar el corredor on hi van participar tres-centes persones de deu països diferents; hi eren tots: patronals, cambres de comerç, el Govern de la Generalitat. Tots excepte el Ministre Blanco, que va delegar les presència en un director general que va fer gala de la tebior del govern espanyol en aquest tema. Per no parlar de la presidència espanyola al Consell de la Unió Europea, que va ser un altre revés a aquesta reclamació.

Per sort Europa posa seny i fa prevaldre la lògica econòmica per davant de la lògica política –de nacionalisme d'Estat- que ha caracteritzat les propostes del govern espanyol de torn. Les xifres del corredor mediterrani parlen per si soles; aquesta zona de l'arc mediterrani inclou gairebé la meitat de la població espanyola, els principals ports, el 40% del PIB, el 60% de les exportacions a Europa i el 70% de les exportacions agràries. Però, malgrat aquestes xifres, el Ministre Blanco s'entestava a defensar un túnel de 40 quilòmetres travessant els Pirineus. En quin cap cap?
Europa posa seny i fa prevaldre la lògica econòmica per davant de la lògica política –de nacionalisme d'Estat
Tampoc no ens hauria d'estranyar perquè això és el que ha fet sempre el nacionalisme d'Estat: planificar les infraestructures en funció dels interessos polítics; durant segles ha mantingut el poder a través del control de les comunicacions mitjançant una estructura radial i centralista de les estructures. El drama remunta al 1761 amb l'aprovació del Pla Radial de carreteres reials que neixen de la Puerta del Sol de Madrid. I de passada, amb el temps, han aconseguit dividir els Països Catalans amb una estratègia  encara més eficaç que l'intent de divisió lingüística: l'aïllament per terra, mar i aire: desinvertint en infraestructures i  incomunicant Catalunya i País Valencià, encara que això els costés l'aïllament amb Europa. Gràcies a FERRMED, que ha demostrat el poder de la societat civil quan es fan les coses ben fetes, avui hem fet un primer pas. Però veient el ritme d'inversió en el TGV (el primer tram, Madrid-Sevilla es va inaugurar el 1992 i encara no ha arribat a França), més val que no abaixem la guàrdia perquè la batalla serà llarga.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marina Llansana
Marina Llansana
Filòloga i periodista
Opinió ·
L'argument-trampa
Opinió · Llengua
#Wertgonya
Opinió · Política
Post 20N: la taca catalana
Opinió · Política
Per què ha de ser Alfred Bosch
Indica publicitat