Indica publicitat
Dimecres, 18 de juliol del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de abril del 2011 | 15:40
Opinió · Esport i Ciutadania
Sergi Sol
Periodista

Qui esmorza amb la supèrbia sopa amb la vergonya

Gabriel García Márquez atribueix a l'home que va alliberar Amèrica del jou del espanyols una frase que bé hauria fet Guardiola de tirar en cara a Mourinho.  Deia Simón Bolívar que qui esmorza amb la supèrbia sopa amb la vergonya.

Vist el que es va veure al temple del madridisme, profanat en una gloriosa nit europea per l'enemic etern, queda clar que la humilitat sempre és un valor que acaba cotitzant a l'alça i que l'arrogància i la fatxenderia que gasta a raig el portuguès que comanda a la deriva el madridisme estan passant factura.

Tinc un amic que va ser al Bernabéu dimecres a al nit, un dels més de 3.000 afeccionats culers que van fer-se notar en una nit de Champions que va enterrar el somni de la desena, i a través de missatges m'anava fent saber l'ambient hostil que els havia rebut i la crispació que es llegia als rostres del madridisme. L'escenari que havia dibuixat Mourinho era el propici per a que una sola guspira provoqués un incendi. El Bernabéu bramava, destil·lava odi i aquesta animadversió racial que amara tants racons de la capital espanyola i contagia la seva gent –sadollada de missatges amplificats per una premsa que no té cap mena de pudor a l'hora d'escalfar impúdicament l'ambient– fins a límits impensables a Barcelona.

El del Barça va ser ahir un triomf balsàmic però sobretot va ser un triomf de l'educació davant la fanfarroneria, del futbol d'atac davant el conservadorisme i la covardia, de la creativitat sobre la destrucció i, en el fons també, de la bona gent sobre la mesquinesa i la gasiveria d'un madridisme que ha caigut baix, molt baix.

Seria impagable que el constructor que mana la institució madridista prorrogués molts anys l'estada de l'entrenador portuguès a Madrid. Ens fa molt grans, més grans encara, i de retruc empetiteix un Real Madrid que havia forjat en el "señorío" el seu caràcter de club, fent-ne bandera històricament amb tota la pompa, i que ara s'arrossega pel fangar del victimisme i aferrat a les teories permanents de la conspiració per justificar els seus fracassos.

Mourinho va plantejar un embat a mort i va ser derrotat miserablement, víctima de les seves maneres de pinxo, d'una escenografia de guerra que ell mateix havia perpetrat, d'un enfrontament que depassava de molt l'estrictament futbolístic. Després diria que se n'anava a casa a dormir tranquil·lament amb la seva dona i en companyia dels seus fills. Qui s'ho pot creure? La família, de ben segur, devia seguir aguantant la frustració i la postració d'un home que és l'arrogància en estat pur, que no sap perdre i que tampoc mai ha sabut guanyar.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Sergi Sol
Sergi Sol
Periodista
Opinió ·
Les europees i la pastanaga
Opinió ·
Data, pregunta i consulta el 2014!
Opinió ·
Fot-li que són valencians!
Opinió · Política
Quan l'apel·lació al tradicional vot útil esllangueix
Opinió · Esport i Ciutadania
'Mourtadelo'
Opinió · Societat civil
Que l'autocrítica no ens extraviï
Opinió · Política
L'esquerra independentista ha de ser a tot arreu
Indica publicitat