Indica publicitat
Divendres, 22 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 16 d'octubre del 2009 | 13:59
Opinió · Esport

En defensa del Barça

Barcelona · Portem setmanes, mesos i, fins i tot anys, de persecució mediàtica i personal dels membres de la Junta Directiva del Barça. El darrer cas ha estat Joan Oliver. Hem de ser conscients que vivim en una part del món occidental (el llatí) on la mentida i l'incompliment de paraula no genera escàndol de cap mena. Els mitjans no dediquen portades a aquell que no compleix la seva paraula electoral.

També hem de ser conscients que vivim en un país on l'èxit i l'esforç no els posem com a exemples positius si no ens dediquem a enderrocar el mite. Els diaris i els tertulians que creen opinió prefereixen anomenar la sort, l'avarícia, i contraposar-les al pobre perdedor. Cal recordar, per acabar de situar el lector, que aquesta Junta ha patit decisions judicials que l'han fet minvar el temps de legislatura. Mocions de censura fosques i aplaudides. Ha patit robatoris i amenaces. Potser és hora d'aixecar la veu per dir que l'actual Junta Directiva del Barça ha complert tots els objectius que va prometre electoralment.

Van prometre acabar amb la violència al Camp Nou. s l'únic estadi (potser del món) on s'ha aconseguit fer fora el grup radical i perillós. Van prometre definir una filosofia de joc més enllà de l'entrenador. s a dir, subordinar el perfil de l'entrenador al club. En Frank i en Pep són exemples d'això. Van prometre ser valents alhora de jugar amb el planter. Avui som una referència entre els clubs de primer nivell. Van prometre internacionalitzar el club. Els patrocinis d'UNICEF i l'eslògan More than Club són exemples de com ser quelcom més que un equip de futbol. L'ambició de jugar econòmicament i mediàticament en mercats emergents com el nord-americà o l'africà són exemples d'internacionalització de l'economia catalana. Van prometre tornar al club la catalanitat que amb presidents i Juntes lligades a Alianza Popular s'havia diluït.

En Joan Oliver, en Joan Laporta, en Joan Franquesa i altres són exemples d'aquest compromís i exemples de patriotisme. Algú es pensa que en Laporta i en Oliver no han tingut res a veure en prendre la decisió de fitxar i confiar en Guardiola? Escoltar les tertúlies i llegir articles fa l'efecte que acaben d'arribar i en Guardiola ja hi era i ara es dediquen a malbaratar la bona gestió d'altres. Brutal! Davant d'aquest anàlisi, només es poden fer dues coses: tancar els ulls i escoltar a Espanya o mirar amb fermesa a l'esdevenidor i somriure cofoi.

Tenim un ex-president assegut al banc dels acusats, segur que d'aquesta gestió el Barça encara haurà de pagar algun plat trencat. En un país anglosaxó i sa, democràticament parlant, això seria la veritable notícia. Quan tancarà files al voltant dels seus casos d'èxit el món catalanista?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat