Indica publicitat
Dilluns, 21 de maig del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 7 de maig del 2008 | 12:22
Opinió · Internacional

Seixantè aniversari de l'estat d'Israel i el seu futur


El proper dijous, l'estat d'Israel celebra seixanta anys. Un estat que va sorgir després de la segona guerra mundial per donar acollida a centenars de milers de jueus que havien aconseguit fugir de la massacre que, a Europa, van fer els nazis amb sis milions de persones mortes, davant la impassibilitat i la no intervenció dels aliats i del món sencer que, tot i que evidentment ho repudiaven, no van fer res o molt poc per impedir-ho, o com a mínim per denunciar-ho. Caldrà que algun dia amb el pas del temps s'estudiï seriosament, no sols el que ja sabem de l'extermini dels jueus a l'Alemanya de Hitler, sinó el perquè del silenci de les grans potències davant del genocidi que s'estava produint.


Els jueus que van lliurar-se de l'extermini, van fer-se un jurament que ja van començar a exercir a Varsòvia amb la resistència tenaç al nazisme: "mai més". Lema que va presidir la creació de l'estat d'Israel i que ha presidit també la història difícil i tortuosa d'aquests seixanta anys. "Mai més", el poble jueu es deixarà portar com un ramat de bens cap a l'extermini. Jo vaig conèixer Israel fa més de quaranta anys. Els israelians són un poble i uns ciutadans carregats d'èpica, illusió i amb una forta cohesió nacional malgrat ésser format per persones de diferents races, procedències i que utilitzen diverses llengües. Un poble que va saber sumar i recuperar una llengua pròpia dels seus avantpassats. Tot i comptar amb unes forces d'autodefensa rudimentàries, però ajudats amb la força del "mai més" i del ser pioners, van poder bastir una nació i un model de convivència socialment avançat, basat en el socialisme cooperatiu que tenia la seva concreció més emblemàtica en els Kibbutzs. Ho van aconseguir amb la suma dels jueus que, històricament, havien viscut a Palestina, els que van fugir de l'holocaust i els que començaven a aparèixer que, alhora, ells mateixos deien que eren el seu gran tresor: els adolescents sabras nascuts a l'estat d'Israel.

A Catalunya, en aquells temps, hi havia una actitud entre els sectors catalanistes i, fins i tot, de l'esquerra favorable a l'estat d'Israel. Després foren passant els anys i les diverses guerres amb els països àrabs es varen anar produint. Una nació de quatre o cinc milions d'habitants, aleshores, havia d'enfrontar-se a centenars de milions de musulmans i la percepció catalana sobre Israel va anar virant. A més, la creació de l'estat d'Israel, no ho oblidem, va comportar una forta problemàtica amb el poble palestí, que hàbilment els països àrabs van utilitzar contra l'estat d'Israel. Per contra, Israel no va saber garantir els drets dels palestins com sí que ho feu amb la minoria àrab i els drusos. Passats els anys, l'Israel èpica, amb un modest i mal armat exèrcit, ja no existeix, després d'haver guanyat totes i cadascuna de les batalles militars amb els països àrabs. Israel és ara, una nació en armes, amb un exèrcit modern i amb tecnologia punta, que compta amb el suport evident i desacomplexat, no sols dels EUA sinó també de la seva important minoria jueva.

Israel arriba als seus seixanta anys, sense la virginitat dels seus fundadors tot i que continua tenint reptes importants: la solució del conflicte amb Palestina i com evitar la possibilitat, desitjada per alguns dirigents, com Mahmoud Ahmadinejad, que pretenen al segle XXI la destrucció de l'estat d'Israel.

Israel, reafirmant el seu dret a l'existència com a nació, ha de ésser capaç de defensar la creació d'un estat palestí. Un sol estat no és possible. Són dues cultures, dues maneres de fer... que comporten dos estats, però que a la vegada estan condemnats a entendre's, treballar plegats, collaborar i evitar l'eterna coartada de convertir Israel en el gendarme occidental i els palestins en la carn de canó de Hamàs i les monarquies corruptes del golf. Algun dia hauríem de celebrar l'aniversari de la creació de l'estat d'Israel i també, la creació de l'estat palestí. Aquesta és l'única solució possible.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat