Indica publicitat
Diumenge, 16 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Diumenge, 19 d'agost del 2007 | 00:00
Opinió · Internacional

Quina enveja!


Quina enveja que sento per Escòcia. Quina enveja que sento en observar-hi la situació política i com hi interactuen els diferents actors, cadascun desenvolupant el seu paper. Des de l’assoliment del poder per part del partit nacionalista escocès (SNP), que va guanyar les darreres eleccions el passat mes de maig en obtenir 47 dels 129 diputats que componen el Parlament de Holyrood, les coses han canviat. La rellevància que ha adquirit l’eix nacional en la vida política escocesa, ha transcendit arreu: a Europa i al món. Els partits escocesos es mouen, més que mai, entorn aquest eix i cadascun d'ells va desgranant les seves propostes i idees en aquesta direcció. En aquesta contesa, l'SNP està guanyant adeptes a la seva causa, que no és altra que la d'aconseguir la plena sobirania nacional per a Escòcia, dia a dia, d'ençà que és al poder. Les polítiques impulsades per l'executiu, així com la brillant oratòria del seu líder, Alex Salmond, estan fent incrementar el nombre de sobiranistes al llarg i ample de la nació escocesa. Fa pocs dies, fou el mateix Salmond, president d'Escòcia i líder del SNP, qui presentà, de manera solemne, el full de ruta per a la sobirania d'Escòcia. Un conjunt de mesures i polítiques amb l'objectiu de què en l'horitzó del 2010 es pugui convocar un referèndum d'autodeterminació i els partidaris de la independència puguin aconseguir el seu desig en favor d'una millor Escòcia: amb més riquesa, benestar i qualitat de vida. Això sí, d'una forma radicalment democràtica i pacífica.

Davant d'aquest fet el que m'ha deixat corprès -car en aquestes latituds més meridionals no hi estem avesats- fou la reacció de tots aquells que són contraris al procés d'emancipació nacional escocès. Des de les files conservadores (tories), laboristes i liberals, que és on s'agrupen els unionistes, els que són proclius a què Escòcia continuï formant part del Regne Unit, en cap cas es va apel.lar a "la sagrada unitat de la pàtria", "al trencament de quelcom indivisible", "a posar l'exèrcit al servei dels interessos britànics", etcètera, per evitar la ruptura si calgués. La resposta fou argumentada, detallant les conseqüències negatives que, segons ells, un procés d'aquest tipus comportaria per al conjunt de la ciutadania escocesa. A l'igual que els partidaris, però en sentit contrari. Dit això, la cosa no s'acaba aquí. El més impactant per a les nostres mentalitats, és que davant d'un hipotètic referèndum d'autodeterminació, els partidaris de continuar amb la unió amb Anglaterra acceptarien la decisió democràtica del poble escocès, fos la que fos. Per tant, en cas de produir-se la victòria del sí, acceptarien la independència del país. Quelcom que denota el grau i la maduresa de la democràcia escocesa en comparació amb d'altres, en els termes que aquesta significa quant al respecte a la voluntat popular.

Una contraposició amb la situació política que estem vivint a Catalunya. On l'escepticisme de la ciutadania creix vers la política i els seus representants, que no proporcionen solucions adients als problemes existents. Amb un nou Estatut aprovat -pendent encara d'una possible nova retallada al TC en base als set recursos d'inconstitucionalitat que s'hi han presentat en contra d'ell- que, en principi, havia de resoldre l'encaix de Catalunya a l'Estat i els problemes reals de la gent i que, passat un any de la seva entrada en vigor, ja ha mostrat el reguitzell de mancances que posseeix i la constatació de què la via estatutària ha fet fallida, s'ha esgotat. Tot això salpebrat amb el col.lapse que els serveis bàsics que s'ofereix al conjunt de la ciutadania estan patint: incidències dia sí, dia també a les rodalies de Renfe i a l'aeroport del Prat, cues quilomètriques en importants autopistes del país i falta de subministrament elèctric a Barcelona, a la capital del país. Per fer referència a les més rellevants. Uns inconvenients que denoten la manca de planificació i inversió que el nostre país ha patit en tots aquests aspectes, tot i l'esforç fiscal que aquest fa i que després, com està quedant demostrat, no rep en forma de serveis, tal com li pertocaria. Davant de tot això, la reacció de la classe política continua sense estar a l'alçada del que hauria d'ésser, estant més amoïnada amb les seves picabaralles i lluites en pro dels interessos de partit i sense cercar la unitat nacional enfront de Madrid, a l'estil de l'esperit del 30-S. Única via existent per trobar solucions adequades.

Comparant ambdues situacions, és normal que senti enveja pels escocesos. I que demani als catalans, als seus representants, a la seva classe dirigent i al conjunt del país en general, que reflexionem. Que ens desacomplexem -nacionalment parlant-, que deixem d'autoflagel.lar-nos, de culpar-nos i que plantegem, seriosament i amb fermesa, la màxima de què el nostre benestar i el nostre nivell de vida només es mantindran o aniran a més, si som nosaltres -i quan dic nosaltres, em refereixo a tota la població que viu en aquest país, independentment de la seva raça, religió o llengua- els que decidim que és el que més ens convé. Essent solidaris quan toqui, en la justa mesura, és a dir, continuant essent solidaris esclar, però sense portar el país a l'escanyament fiscal i, per altra banda, invertint també, de manera apropiada, en el país: en les infraestructures, la sanitat, l'educació, la vivenda, la millora de les polítiques socials, etcètera. Cal fer-ne pedagogia a l'interior del país, conscienciar a la gent i encetar un debat, sense renúncies prèvies, que permeti visualitzar a la població aquest fet. El de què nosaltres, com a col.lectiu, i no altres a 600 quilòmetres, hem d'ésser els qui decidim el nostre futur per tal que els nostres fills i les noves generacions puguin viure bé, amb benestar i qualitat de vida al nostre país. I m'hi reitero, quina enveja que em fan els escocesos!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat