Indica publicitat
Dimecres, 21 de febrer del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 27 d'octubre del 2008 | 14:31
Opinió · Internacional

Alguna cosa es mou al País Basc

Barcelona ·

No em refereixo, que també, a les concentracions amb què milers de bascos van respondre a la crida dels partits del Govern basc i Aralar, dissabte passat, en la data prevista per a la frustrada consulta aprovada pel Parlament de Gasteiz. Han estat concentracions importants: 20.000 participants, segons el diari imperialista espanyol "El País", quan els convocants havien dit que en preveien 10.000.

 

Però queda, en sectors de la societat basca, el regust del que podia haver estat -una acció rupturista de debò, d'enfrontament amb els poders espanyols- i el que ha resultat ser: un esglaó més -veurem si no és l'últim- en l'intent de convèncer els governants espanyols i alguns influents polítics del PNB que hi eren contraris, i potser també les instàncies europees, que la llei de la consulta basca no és aliena a la voluntat del poble ni una vel·leïtat del lehendakari.

 

 

Més ara, que el PNB acaba de donar suport al Govern espanyol en el tràmit inicial del debat pressupostari al Congrés dels diputats, a canvi -segons denuncien els més crítics amb aquesta entesa- que el Regne d'Espanya traspassi a la comunitat autònoma basca competències pendents des que es va aprovar l'Estatut de Gernika l'any 1979. Fa gairebé 30 anys, com lamentava el mateix lehendakari Ibarretxe en diverses entrevistes la setmana passada, tot i avalar l'acord de Madrid. Més enllà, doncs, de les mobilitzacions del dissabte 25 d'octubre, legals unes -les convocades pel Govern basc i Aralar reivindicant el dret del poble a ser consultat, i també la de Falange Española, a Gasteiz, contra aquest mateix dret; il·legals i reprimides per l'ertzaintza d'altres, com les convocades per l'esquerra abertzale a Hernani i també a Gasteiz-, hi ha alguna cosa més profunda que es mou en la societat. Superant el cop terrible que va suposar la ruptura de la darrera treva i la consegüent reacció repressiva del poder espanyol, encara hi ha qui no s'ha rendit davant les dificultats per arribar a la pau. I no només en les files disciplinades de l'esquerra abertzale il·legalitzada. Alguns exemples, que no són pas únics:

 

 

1) El revifament del moviment de noviolència activa. Molt present als anys vuitanta i noranta del segle passat a tots els territoris del País Basc, i un dels objectius del jutge Garzón en el macrosumari 18/98. Tot i que hi ha alguns dels seus militants més emblemàtics, com Sabino Ormazábal, amb condemnes molt dures pendents de ratificació pel Tribunal Suprem, s'està produint un procés de reconstrucció que va tenir una fita important en les jornades que van fer a Donosti les organitzacions pacifistes a finals de juny passat per rellançar la seva coordinació. Una mostra d'això és l'organització de "La nostra Marxa de la Sal" -en referència al moviment pacífic independentista indi liderat per Ghandi- que va culminar el diumenge 19 d'octubre en l'acció "Crea un espai-temps per la Pau", a la platja de Zurriola de Donosti, organitzat pel col·lectiu d'artistes per la pau "Artamugarriak", en el centenari del naixement de l'escultor Jorge Oteiza.

 

 

2) La confirmació, pel sindicat ELA, del plantejament d'un nou pacte sobiranista, en la línia del de Lizarra del 1998, assumint oficialment la proposta que planteja de fa mesos el seu secretari general, Jose Elorrieta, molt crític amb la forma com l'esquerra abertzale il·legalitzada va abordar el darrer procés de pau, sense prèvia acumulació de forces nacionalistes basques. Quan ELA és a punt de celebrar, el mes vinent, el seu Congrés -en què es preveu passar el relleu de la secretaria general d'Elorrieta a Adolfo Muñoz- el sindicat abertzale, nascut al redós del PNB però oposat ara durament a les polítiques socials i econòmiques del Govern tripartit, acaba de fer públic un important document polític: "Sumar forces per guanyar la sobirania". He parlat diverses vegades, en els meus articles, d'aquesta estratègia política, que ve a coincidir amb la plantejada per Rafa Díez, l'exsecretari general de l'altre sindicat aberzale, LAB, proper a l'esquerra independentista. Tot i que, per ara, amb significatives diferències, ja que ELA condiciona el nou acord a la fi definitiva, "prèvia i imprescindible", de l'activitat armada d'ETA. El fet que ELA faci seva la proposta del seu secretari general, incorporant-la a un document tan significatiu i en uns moments tan difícils per al sobiranisme, indica que el principal sindicat basc no renuncia a jugar un paper destacat en la recuperació del procés de pau. En un gest encara més emblemàtic, ELA va presentar el document en una reunió, el 24 d'octubre, del seu Consell Nacional al País Basc del Nord, sota sobirania francesa.

 

 

3) L'actitud d'EA, ara soci de govern del PNB, i també de coalició a les dues darreres eleccions autonòmiques, respecte a les properes eleccions de març. EA encara no ha definit les aliances electorals en aquesta ocasió, i el seu president, Unai Ziarreta, ha criticat amb duresa l'acord del PNB i el PSOE per als pressupostos espanyols. De la seva banda, el president del PNB, Íñigo Urkullu, ha expressat el neguit del seu partit i ha instat EA a fer pública aviat la seva decisió. En un context de previsible prohibició de qualsevol llista de l'esquerra abertzale il·legalitzada, les properes eleccions autonòmiques es podrien convertir en una pugna de les candidatures nacionalistes per fer-se amb el màxim de vots de l'entorn de l'esquerra abertzale, encara que el nucli més fidel a Batasuna pugui seguir una eventual consigna d'abstenció. I EA, que es proclama independentista i provoca en l'esquerra abertzale menys recels que el PNB, pot creure que li resultaria a compte anar en solitari. Això reforçaria el discurs independentista -i més progressista que el del PNB- en uns comicis que s'anuncien marcats per l'antidemocràtica marginació de l'independentisme d'esquerres. No és aliena a tot això la convocatòria d'un acte propi d'EA sobre el dret a decidir i la territorialitat, en la simbòlica localitat de Lizarra -sota l'administració foral de Navarra-, l'endemà que els seus dirigents participessin en les mobilitzacions del 25 d'ocubre a favor de la consulta. Junts, doncs, però no barrejats, semblen haver dit des d'EA al PNB amb aquest gest.

 

 

4) El Fòrum de Debat Nacional, iniciativa de l'esquerra abertzale per aplegar d'altres sensibilitats sobiranistes, que va acompanyar la gestació i desenvolupament de la passada treva, manté la seva activitat pel que fa al que anomenen "construcció nacional", un cop la ruptura de l'alto el foc va dinamitar la coordinació entre els partits, que havia de servir de coixí a la negociació entre els principals actors durant el procés de pau. Tot i que el retorn d'ETA a l'activitat armada va deixar també prou tocada aquesta altra feina, de reconstrucció nacional, poc a poc es va revifant, i per al 8 de novembre es prepara, amb reunions d'àmbit més reduït, una jornada de debat entre actors socials i polítics dels set territoris bascos a Iruñea, per elaborar el pla anual. Per avançar, entre d'altres iniciatives, en la posada en marxa d'una Universitat Basca en euskera per a tot el País Basc, així com diverses iniciatives de solidaritat que superen les fronteres administratives estatals i autonòmiques, i l'elaboració d'un currículum educatiu basc. 

 

 

Certament són signes força limitats i, probablement, caldrà esperar bastant de temps fins que es concretin en moviments més amplis, que -per anar bé- s'haurien de correspondre a d'altres semblants en el nacionalisme espanyol, si més no en les files socialistes, de cara a retornar al procés de pau en millors condicions. Una perspectiva que pot semblar llunyana, però -com diu Jonan Fernández, l'antic portaveu d'Elkarri- l'"insistencialisme ètic" -o, dit més planerament, la tossuderia- és un factor clau a l'hora de resoldre els conflictes que  ell anomena "destructius". Aquells que amenacen fer-se eterns en l'estratègia violenta de les parts.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Notícies relacionades
Indica publicitat