Indica publicitat
Dilluns, 15 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 29 de març del 2012 | 17:05
Opinió · Llengua
Rosa Calafat
Lingüista

A Mallorca, en català!

Per mi que és la primera vegada en manifestacions de l'anomenada era postfranquista que el cel de Mallorca es cobreix amb el vel del glotònim que ens identifica a tots els que, bufi el vent d'on bufi, sabem que 'qui no vol pols, que no vagi a l'era'.

Amb accent d'aquest català oriental que des del Principat troben sonor, camionades de gent de tots els pobles de Mallorca es preparaven diumenge horabaixa, dia 25 de març de l'era de nostre Senyor, per arribar puntualment a aquella concentració de desitjos, conviccions i sentiments: A Mallorca, en català! Va ser el crit que uní 50.000 persones aquell dia proppassat.

No sé si aquests que ens governen ara a la comunitat autònoma de les Illes Balears en faran gaire cas d'aquesta reivindicació amb més de 1.000 anys d'història. Tanmateix el fet que ELLS ens facin –o no- cas és cosa puntual. El que ha de transcendir d'aquesta feta  és el 'nosaltres', en tant que nació. És per això que el crit o lema de la manifestació de diumenge ha de ser ben present a totes les llars que s'identifiquen com a catalanes.

A Benimaclet,  Al·lots us hagués agradat de ser-hi! La gent que férem cap des d'aquest poble nostre anomenat Esporles també ens manifestàrem per vosaltres. Perquè ens manifestàrem per tots els catalans que diem 'bon dia, cada dia', i que tenim clar que no és el mateix 'Arnau que mestre Arnau'. Ens manifestàrem per tu que noms Jordi o Pau o Maria o Lluc o Montserrat o Empar...



Ens manifestàrem per tots els que sentim per Catalunya Ràdio, i per Internet - atès el fet que la legalidad vigente és molt vigent-,  en Raimon fent sonors aquells versos de vida: 'Jo tem la mort per no ser-vos absent,/perquè amor per mort és anul·lats'. A Barcelona, i en representació de capitalitat,  Dir-vos que molts de mallorquins érem presents a aquesta manifestació nostra d'aquell 10 de juliol de 2010 amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim'.

Aquesta nació que ultrapassa barreres autonòmiques d'estats decimonònics i fallits es belluga per fer mobilitat per la justícia d'un poble europeu, el nostre.

A Palma diumenge passat, hi vaig trobar en Mikimoto i en Titot ... I el PEN català denunciant els atacs a la llengua a les instàncies internacionals, amb el filòsof Josep M. Terricabras, entre d'altres, fent-hi cap.

I ara? Ara, al darrer congrés de Convergència (CDC) dir-los que tenguin present que aquests 50.000 manifestants per al català, conformen també la nació. I és que una 'nació' necessita dels seus parlants, o no? I al nou president de la CCMA, recordar-li, si escau, que cal fer dels nostres mitjans audiovisuals uns mitjans sense restriccions autonòmiques, perquè la diversitat lingüística comença per reconèixer-nos, en tant que catalanoparlants dins Europa.

Que dia 10 de juliol de 2010 i que dia 25 de març de 2012 ens portin la consciència plena del fet que, 'Som una nació', i ho som més enllà d'autonomies.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Rosa Calafat
Rosa Calafat
Lingüista
Opinió ·
Les Illes, tota una revelació
Indica publicitat