Indica publicitat
Dimarts, 12 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 27 de maig del 2016 | 18:45
Opinió · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

La trampa del referèndum

Tot el conflicte recent entre Catalunya i el Regne d'Espanya prové de la negativa a celebrar un referèndum sobre la independència. Després de les últimes eleccions espanyoles l'únic acord ferm entre el PP, Ciutadans i PSOE va ser la seva negativa a permetre un referèndum com el d'Escòcia.

A l'anterior legislatura el Congrés de Diputats espanyol va refusar la proposició de llei del Parlament per convocar un plebiscit pactat sobre la secessió de Catalunya, per una enorme majoria. L'actual confrontació amb l'Estat espanyol arranca amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va modificar l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum pels ciutadans catalans. El nucli conceptual d'aquesta resolució és el menyspreu del poble català al qual es considera una subespècie del poble espanyol.

Reprendre, ara, la via referendària és una trampa perquè no aporta cap benefici. Tindrà la mateixa oposició frontal de l'Estat espanyol que la resolució del 9-N"

Aquesta negativa espanyola té una majoria de dos terços del seu electorat i ha forçat la nostra estratègia unilateral com a únic recurs per fer prevaldre el nostre dret inalienable a l'autodeterminació. La via constituent a la República Catalana va obtenir el 48% de l'electorat a les eleccions del 27 de setembre i es va concretar en la resolució d'inici del procés constituent vers la República Catalana del passat 9 de novembre.

Reprendre, ara, la via referendària és una trampa perquè no aporta cap benefici. Tindrà la mateixa oposició frontal de l'Estat espanyol que la resolució del 9-N. No afegirà el suport d'"En Comú Podem" al procés sobiranista, perquè aquesta força política supedita la celebració del plebiscit a un pacte amb l'Estat. Aquest només és possible amb un canvi de règim espanyol i un canvi de mentalitat de l'electorat que no és previsible ni a curt ni a mitjà termini. Tampoc alterarà l'actitud de les grans potències europees i mundials (França, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units) interessades a mantenir l'ordre establert a Espanya. Ara, de manera cínica, al·leguen la inexistència del 50% de vots a favor a de la independència per inhibir-se, però, si hi fos, tampoc mourien un dit. Només l'opinió pública dels seus països pot alterar la seva pèrfida posició.



 

Paradoxalment descartar ara l'expectativa d'un referèndum pactat amb l'Estat espanyol obriria la porta a una intervenció exterior per solucionar el que seria un problema d'àmbit europeu"

 

La majoria independentista no pot dubtar de la seva legitimitat democràtica. Qui vulnera els principis democràtics i els tractats internacionals sobre drets humans és el Regne d'Espanya que nega el dret inalienable del poble català a l'autodeterminació. El que no es comporta com un govern democràtic és el govern espanyol que menysprea les manifestacions de milions de persones i les Corts espanyoles que ignoren els resultats de les eleccions catalanes de 2012 i 2015. Les potències europees tindrien el dret moral d'exigir el 50% de vots a favor de la independència si haguessin pressionat l'Estat espanyol per fer possible un referèndum com el d'Escòcia i no s'haguessin rentat les mans tractant-lo d'un afer intern espanyol.

Perquè ressorgeix el tema del referèndum ara?. La criminalització de la resolució del 9-N explica les reticències a avançar en el camí marcat i la recerca d'"astúcies" com la reconsideració de la possibilitat d'un referèndum. Són les excuses del qui pateix pels queixals corcats, però encara li fa més por el dolor d'arrancar-los i retarda la cita amb el dentista. Perquè, amb la sentència del Tribunal Constitucional, els representants electes, si apliquen el mandat que va guanyar les eleccions, patiran multes, inhabilitacions i processaments per desobediència que poden acabar en presó. A més, els nostres governants saben que el Govern i el Senat espanyols aplicaran la intervenció de l'autonomia prevista a l'article 155 de la Constitució Espanyola, abans de permetre la celebració d'unes eleccions constituents o d'un referèndum unilateral d'independència.

Amb aquesta perspectiva només hi ha dos escenaris possibles. El primer consisteix en continuar amb la inèrcia actual, caracteritzada des dels mesos de la investidura per les divisions entre Junts pel Si i la CUP i, des de fa un temps entre CDC i ERC. Aquesta inèrcia de divisió política va acompanyada de giragonses estratègiques sobre si referèndum unilateral o pactat, sobre les estructures d'Estat i la desconnexió. Si no acabem de manera ràpida amb aquest escenari, de manera ineluctable, ens trobarem amb unes eleccions autonòmiques anticipades, que significaran el final del procés. Aquest fracàs implicarà, a casa nostra, la més brutal desmoralització de bona part de l'electorat sobiranista i la pèrdua de la majoria independentista. A l'exterior perdrem la credibilitat guanyada amb les manifestacions més grans d'Europa; tan l'Estat espanyol com les potències internacionals conclouran que el nostre poble no té la determinació necessària per assolir la independència.

La segona alternativa és la plantejada per Joan Tardà com "escenari gandhià", en el sentit que adapta a la Catalunya contemporània el model de desobediència civil de Mahatma Gandhi en la seva lluita per la independència de l'Índia. En aquest escenari la majoria del poble català i els seus dirigents electes porten fins a les últimes conseqüències el full de ruta de l'ANC i de Junts del Si. Ho fan amb plena consciència que la proclamació de la República catalana, l'aprovació de les lleis de transitorietat i la convocatòria d'eleccions constituents comportaran multes i inhabilitacions. D'acord amb la lògica de la desobediència "gandhiana" aquestes no seran pagades i les inhabilitacions no seran acatades, assumint que aquesta insubmissió comportarà la presó i la intervenció explícita d'una autonomia que ja està desnaturalitzada per la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i intervinguda de fet pel control de les seves finances. L'empresonament del President de la Generalitat, del Parlament, de consellers i dels 72 diputats independentistes significarà el retorn dels presos polítics a Espanya. Només amb una actitud conseqüent com aquesta convertirà el conflicte català en un problema europeu, de la mateixa manera que la presó de Martin Luther King va convertir les lleis segregacionistes dels Estats sudistes en un problema de tot els Estats Units. Com serà rebut al Consell de Ministres europeu al President espanyol que empresoni els representants electes dels catalans? Només la presó dels representants electes del poble català convertirà la nostra lluita per l'autodeterminació en un problema mundial com va aconseguir Nelson Mandela des de Robben Island.

Al mateix temps si els representants electes independentistes compleixen el seu mandat electoral i el porten fins a les últimes conseqüències commocionaran les consciències de tots els nostres conciutadans i aconseguirem la més àmplia majoria social. A diferència del primer escenari de divisió i convocatòria d'eleccions autonòmiques que provocaria la decepció i el final del procés iniciat el 2010, l'empresonament dels nostres representants i la intervenció de l'autonomia mantindrien vives la indignació i la mobilització del nostre poble. Se succeirien les onades de solidaritat i de desobediència civil fins a la resolució democràtica del conflicte.

Paradoxalment descartar ara l'expectativa d'un referèndum pactat amb l'Estat espanyol obriria la porta a una intervenció exterior per solucionar el que seria un problema d'àmbit europeu. Amb molta probabilitat, aquesta intervenció externa exigiria un referèndum; però no de caràcter consultiu com el que permet la constitució espanyola, sinó d'autodeterminació, per tant vinculant, acompanyat de les imprescindibles garanties de les institucions internacionals.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Pinyol i Balasch
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Preparem la resistència gandhiana
Opinió · Política catalana
Constituents? Referèndum? Desobediència institucional !!!
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic
Opinió · Política catalana
Junts pel Sí: acomplir el mandat democràtic
Opinió · Societat civil
El nou Secretariat de l'ANC, el Full de Ruta i Martin Luther King
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Indica publicitat