
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i a la vegada candidat a la reelecció del PP a Catalunya per a les properes eleccions generals, ha deixat clar que els milers de guàrdies civils destinats a Catalunya i policies nacionals (fins a uns 7.000 efectius)
podrien intervenir per mantenir l'ordre constitucional.I el que no ha dit és que amb la Llei de Seguretat Nacional podria posar sota comandament del Ministeri de l'Interior els 17.300 mossos d'esquadra. Tot és possible en la deriva totalitària que està posant en marxa el Govern del PP i les forces que tenen com a eix central la nació espanyola, única i indivisible.
Però el que ha de tenir en compte el ministre Fernández Díaz és que enfrontar la Guardia Civil amb el poble de Catalunya, mobilitzat per assolir la seva sobirania nacional, tindria uns costos irreparables per a la seva nació espanyola.
Suposaria el desprestigi i el retorn al passat d'uns Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat als quals ha costat molt retrobar-se amb la tradició democràtica.
Però el que no compta el senyor Fernández Díaz és que Catalunya no ha estat ni està contra la Guardia Civil. Les institucions i el poble de Catalunya tenen un deute històric encara pendent: fer un homenatge a la Guardia Civil, a aquells milers de guàrdies civils i carabiners que el 18 de juliol de 1936 es van posar a disposició del president Lluís Companys per tal d'esclafar l'aixecament militar feixista encapçalat per moltes de les unitats de l'Exèrcit a Catalunya i la Falange.
La Guardia Civil, doncs, va complir el seu deure defensant el poble de Catalunya i les seves llibertats. Tant va ser així, que molts guàrdies civils van ser afusellats després pel dictador quan va assolir la victòria l'any 1939, i entre ells, el seu màxim cap, el general Escobar. S'explica això a les generacions actuals de la Guardia Civil a les seves acadèmies?
Com es justificaria davant l'opinió pública espanyola, i sobretot internacional, que s'utilitzen forces militars –no oblidem que la Guardia Civil ho és— per ofegar una revolució democràtica i nacional com la que s'està produint a Catalunya, que té com a característica principal la mobilització i el vot democràtic, i que tot plegat, es fa amb un perfecte ordre i pacíficament? Per això no és estrany que el ministre, que coneix la realitat catalana, a continuació de dir tot el que ha dit, rectifiqui afirmant que la Guardia Civil no entrarà ni desfilarà per la Diagonal de Barcelona.
Senyor Fernández Díaz, candidat de la gran renovació del PP a Catalunya, no jugui amb foc. Als dos milions de catalans que estan per la plena sobirania nacional no els aturarà vostè i menys encara si opta per la violència. Encapçali, si té valentia, la negociació, i no instrumentalitzi i embruti els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, una gran majoria dels quals són plurals en les seves opcions polítiques personals, reprimint el poble de Catalunya, que ja té la seva pròpia policia i que respecta, ha respectat i respectarà els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat mentre tinguin competències a Catalunya.
Si Catalunya, després d'assolir el mandat democràtic, algun dia es converteix en Estat, tindrà els mateixos enemics que Espanya, i Catalunya i Espanya i els seus cossos de seguretat hauran de col·laborar colze a colze. No creï violència, ni la insinuï, on no n'hi ha.