Barcelona ·
El PSOE va fer servir aquell famós eslògan que resava Si guanya Zapatero, guanya Catalunya i els votants de les quatre demarcacions catalanes van fer-hi confiança en tromba. La maniobra electoral va arrasar a les eleccions espanyoles a les quatre demarcacions catalanes, l'electorat va picar l'esquer.
Posteriorment, l'hàbil frase, a recer de l'aversió que desperta el PP a Catalunya, va ser causa d'hilaritat.
El nacionalisme tenia motius de sobra per fer-ne befa. El que ja era més discutible era l'ús que en feien, en l'espiral del desfici obsessiu per arremetre contra l'esquerra independentista en que s'han enroscat des de fa set anys. Cada vegada que han carregat les plomes ha estat per descarregar tota la mala llet, tota la rancúnia, tota la bilis, contra ERC. Un dia i un altre, sense treva. El crit de guerra era la traïció al país (Mas no era President) i l'objectiu fer fora l'independentisme del Govern, com a primer pas per liquidar qualsevol alternativa que no tingués en Mas el capitost únic possible.
Menció especial mereix el capítol de l'Estatut. Després d'esgargamellar-se denunciant que no haver fet Mas President era una traïció al país (fins i tot algun militant històric del PSAN es va quedar afònic de tant desbarrar des del seu diari digital) no van tenir cap recança a ventilar-se l'Estatut i pactar, com a contrapartida, la Presidència de la Generalitat. L'operació la van vendre amb fervor patriòtic i el pragmatisme de la gent assenyada com a bandera. Ja se sap, n'hi ha que sempre que pacten ho fan per servei i devoció al país, també quan l'aliat és el PP. Durant set anys, amb especial passió els últims quatre, no han deixat d'afirmar que l'independentisme havia fet President de la Generalitat un delegat del PSOE, tot i saber que paradoxalment el PSOE preferia Mas abans de suportar ERC al Govern amb un pes decisiu.
Ara, quan Montilla ha aixecat la bandera blanca, quan ha signat l'acta incondicional de rendició amb una renúncia implícita a ser President, el PSOE no ha dubtat a fer notar la seva satisfacció i el relaxament que els produeix. Gairebé sembla xocant i no ho és. Al final, ara sí segons les enquestes, Zapatero podria rescabalar-se de la paraula mal donada. Estranya política la catalana.
