Indica publicitat
Dimecres, 1 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 10 de d'abril del 2013 | 16:31
Opinió · Política
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats

Algunes coses a aprendre del Quebec i el Canadà

Fa pocs dies, a Madrid, vaig assistir a una conferencia de l'exministre canadenc Stephane Dion, promotor de la coneguda "llei de la claredat" que fou concebuda com resposta als plantejaments sobiranistes del Quebec ─després de les dues consultes plantejades pel Partit Quebequès als anys 1980 i 1995.

La norma concretava, en forma de text legal, la doctrina del Tribunal Suprem del Canadà sobre si el Quebec té dret a la secessió.

No és Dion un sobiranista quebequès, malgrat que en la seva joventut milità en el moviment sobiranista del territori francòfon de Nord Amèrica. Ni tampoc la denominada llei de la claredat té com a pretensió facilitar la independència del Quebec. Tot el contrari. L'exigència d'una pregunta clara sobre si els quebequesos volen ser independents i la necessitat d'una resposta clara a la pregunta plantejada que obliga a les institucions del Canada i el Quebec a negociar les condicions de la separació són la resposta dels federalistes canadencs als dos referèndums sobiranistes i a l'amenaça d'una tercera consulta.

Dion creu que si la pregunta no és ambigua els quebequesos no votaren per la independència. I lògicament descarta la possibilitat d'una secessió unilateral del Quebec, que la sentència i la llei no emparen. Ara bé, els federalistes canadencs parteixen de dues consideracions fonamentals a l'hora d'enfocar la seva resposta a les demandes sobiranistes. Per una banda, consideren que el Canada és divisible. No existeix en el seu ordenament legal una afirmació del tipus "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles". I alhora creuen que la unitat del Canadà és massa preuada per a que no pugui dependre del desig de tots els ciutadans de formar part d'una mateix estat.
Amb l'optimisme de la voluntat no en tenim prou; convé múscul polític, intel·ligència jurídica i voluntat de construir aliances"
La resposta canadenca a la demanda del Quebec, després de l'èxit modernitzador de la Revolució Tranquil·la i l'eclosió del sobiranisme durant la dècada dels 70, 80 i 90 del segle passat de la mà de René Levésque, és democràtica i complexa, sens dubte. Molt lluny de la resposta que en aquests mesos hem rebut des de Madrid al procés endegat després dels Fets de Setembre de 2012.

Òbviament Espanya no és Canada, ni Catalunya tampoc és el Quebec, però uns altres hi podrem aprendre bastantes coses. Tots plegats podem millorar la qualitat del debat públic i polític sobre el nostre dret a decidir i l'aspiració a l'Estat propi. Els espanyols poden aprendre a entomar el repte des de la lògica democràtica. I nosaltres, els sobiranistes, a entendre que amb l'optimisme de la voluntat no en tenim prou; convé múscul polític, intel·ligència jurídica, voluntat de construir aliances internes solides i àmplies; i que el preu de perdre una consulta es paga. I encara més si d'una consulta guanyada no se'n deriven conseqüències pràctiques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Campuzano
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats
Opinió · Política catalana
Catalunya, nació d'immigants
Opinió · Política
Quins partits per al segle XXI?
Opinió · Política catalana
Unitat
Opinió · Política
L'àrea metropolitana, assignatura pendent
Opinió · Política
La independència serà social o no serà
Opinió · Política
Raons per a un Estat propi
Opinió · Política
L'ètica de la responsabilitat
Indica publicitat