Indica publicitat
Dijous, 23 de maig del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 24 de novembre del 2014 | 19:53
Opinió · Política
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

Full de ruta per al 2015

Això va per llarg. Que ningú desesperi, perquè ja ho sabíem. Després de 2014, on l'objectiu era tensionar l'estat espanyol per debilitar-lo tot fent-li fer el ridícul més espantós amb el 9N –així ha estat i continua essent, amb querelles de per mig–, arribarà 2015.

L'any vinent l'independentisme ha de desmarcar-se d'unes eleccions plebiscitàries a Catalunya, i/o d'una DUI proclamada pel seu parlament. Bo i el component romàntic i psicològicament alliberador de les dues mesures, és una estratègia que no s'ajusta a la realitat dels fets ni de la correlació de forces. I quina és aquesta realitat? La lluita entre la força d'un estat i la força d'un poble. Un estat que té tots els mitjans, tots els recursos i tot el reconeixement internacional, i un poble que només compta amb la seva intel·ligència.

En primer lloc, unes eleccions plebiscitàries catalanes, si aconseguíssim que l'estat no les declarés "frau de llei" (cosa d'entrada del tot impossible que no les declari) i enviés l'exèrcit per impedir-les (cosa d'entrada del tot probable que enviï), aquestes se seguirien veient com un assumpte "regional", dins i fora d'Espanya; no és el terreny de joc propici.
Estem a dotze mesos de consolidar les bases per la ruptura amb l'Estat postfranquista"
En segon lloc, aquestes plebiscitàries són en essència, i no poden ser una altra cosa, una estratègia de fort desgast intern dins de Catalunya: erosionen la qualitat democràtica fent tres convocatòries d'eleccions en quatre anys, divideixen l'electorat sobiranista entre els independentistes i els no independentistes (sí, el 20% imprescindible que estaria disposat a trencar, com diu Subirats, potser no amb Espanya, però sí amb aquesta Espanya), i dificulten desempallegar-se de l'eix dreta-esquerra a l'hora d'establir les aliances necessàries.

Unes plebiscitàries i una DUI només beneficien, paradoxalment, l'estat espanyol, i aquest està esperant que la majoria sobiranista s'emboliqui dins d'aquest laberint, i cometi aquest error. Estem doncs submergits en un atzucac irreversible? Ni de bon tros: si volem, estem a dotze mesos de consolidar les bases per la ruptura amb l'estat postfranquista. Només cal posar-hi astúcia i paciència, i acceptar tres premisses fonamentals: cal un referèndum vinculant, cal unitat política electoral en llista única, i cal tenir en compte seriosament el fenomen polític anomenat Podemos.

D'entrada, hem d'acceptar que --com sempre hem dit alguns-- la independència només serà factible si hi ha reconeixement internacional. Aquest no emergirà d'una DUI, sinó d'un referèndum vinculant. En conseqüència, aquest escenari ens condueix a pensar de reforçar la internacionalització del conflicte, i cal seguir fent-ho, però com un segon pas. Perquè, abans d'internacionalitzar el conflicte, cal espanyolitzar-lo, i això la majoria sobiranista encara no ho ha fet al 100%. Com? Desplaçant la tensió política de Barcelona a Madrid, i lliurant el conflicte en el taló d'Aquil·les de l'adversari.
Unes plebiscitàries i una DUI només beneficien l'estat espanyol, i aquest està esperant que la majoria sobiranista s'emboliqui dins d'aquest laberint"
La segona cosa que hem d'acceptar és que cal una unitat electoral de les forces sobiranistes catalanes, que tinguin com únic punt del seu programa el reclam d'un estat propi per Catalunya. Però una unitat electoral no pas a Catalunya, sinó per unes eleccions més "espanyoles". Com ja hem escrit en algun altre moment, les municipals poden ser una bona opció, però a hores d'ara ja queda poc temps i molta feina de diàleg i consens entre les forces polítiques. En canvi, les eleccions espanyoles del novembre de 2015 són una oportunitat magnífica.

Avantatges de crear unitat per unes eleccions espanyoles? Primer, l'estat espanyol no pot denunciar frau de llei sense lesionar els drets de tota la ciutadania de l'estat, ¿o gosarà anul·lar les eleccions només a Catalunya? De fet, seria magnífic que ho fes, perquè facilitaria la percepció d'un estat espanyol que veu a Catalunya fora d'Espanya, ja que no deixa votar els ciutadans catalans en unes eleccions espanyoles. Segon, amb aquesta proposta, els partits catalans poden sentir-se relaxats, perquè en unes eleccions espanyoles s'hi juguen ben poc en les circumstàncies actuals, i la possibilitat d'arribar a un pacte unitari i una candidatura única seria molt més fàcil que per unes plebiscitàries a casa.
Tocarà arriscar i aconseguir que la meitat més un de les catalanes i els catalans amb dret a vot el 2016 diguin "sí" a la independència"
Tercer, sense cap mena de dubte una acció d'aquesta naturalesa portaria la tensió a l'estat a nivells màxims insospitables, d'una banda amb l'amenaça de l'esquerra populista de Podemos tibant d'un costat, i d'altra banda el "desafiament" independentista de Catalunya tibant per l'altre costat. Donem per segur que l'oligarquia espanyola seria incapaç de suportar i gestionar una tensió d'aquesta magnitud, ni tan sols amb una explicitació del pacte previsible de "salvació nacional" entre PP i PSOE, que reforçaria definitivament la imatge de "casta" i acabaria amb les seves possibilitats de seguir mantenint un 50% d'electorat. Col·lateralment, a Catalunya també acabaríem de saber amb exactitud si Podemos-Catalunya és sobiranista o no, doncs hauria de decidir si forma part de la candidatura unitària, o es queda al marge de la majoria del país, acompanyant a PP, C's i PSC en el seu desig unionista.

I quart, en un nou parlament espanyol, amb una majoria aclaparadora de la candidatura única catalana, amb una davallada de PP i PSOE, i amb un Podemos fent de força frontissa, es pot exigir aleshores el referèndum vinculant. Tant si la resposta és afirmativa com negativa per part de les corts espanyoles, es tractarà d'una victòria: el sí serà símbol d'una primera victòria, i el no la ruptura definitiva amb l'última esperança en forces polítiques espanyoles que entenguin què passa a Catalunya.

Aleshores, amb un referèndum acordat o no acordat al damunt de la taula, però vinculant legalment amb l'estat, o vinculant amb la comunitat internacional que reconeix el resultat a les eleccions espanyoles, tocarà arriscar i aconseguir que la meitat més un de les catalanes i els catalans amb dret a vot el 2016 diguin "sí" a la independència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió ·
Gràcies Mariano
Indica publicitat