Indica publicitat
Dimarts, 25 de setembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 22 de novembre del 2016 | 10:28
Opinió · Política
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Les lleis immutables (o no)

Tot apunta que el debat de pressupostos tornarà a posar el Procés a prova. O, més ben dit, el processisme. De fet, és bo que el propi independentisme es comenci a adonar que, massa vegades, vivim encallats en el debat del "com" –el processisme– i 

pensem poc en la realpolitik que hi ha en el backstage d'aquest camí que s'està fent tant muntanya amunt. Santiago Espot, que des de la societat civil mundana també viu a la seva pell la judicialització de l'independentisme (i està menys acompanyat que els nostres dirigents investigats), ja ho denuncia en el seu llibre publicat recentment i en una entrevista d'aquesta setmana a El Món. Parla "d'independentisme naïf".

Desgraciadament pels catalans, a l'Espanya actual les lleis –si més no relatives al model territorial– són immodificables apel·lant a una suposada unitat nacional que, curiosament, s'arrela en el poc llunyà 1812"

Certament, davant del temporal que es veu a venir amb uns pressupostos que, de nou, no fan massa el pes als cupaires és bo que comencem a entendre que arribar a l'Estat independent és molt més complicat del què molts venen o (en tot cas) molts creien al començament. Des del meu punt de vista, la dificultat de tot plegat ja respon a un debat original que s'ha tingut, possiblement sense arrauxament, només en cercles acadèmics: el de la legalitat contra la legitimitat. Fa pocs dies que he tornat dels Estat Units, de Filadèlfia, on el record de la revolució de 1776 és permanent i els ha servit per fer un projecte de marca de ciutat molt lloable, posant en valor tot el centre històric. El relat que se'n desprèn, però, encara el trobo més intel·ligent en el marc de la societat postmoderna: la constitució dels Estats Units no ha estat mai intocable, des del seu debat original i les deu esmenes que la van seguir impulsades pels anti-federalistes.

Aquest mantra s'imposa a tots els espais d'interpretació històrica, i sobretot al fantàstic National Constitution Centre que ara acull temporalment –i en motiu de les eleccions presidencials– una exposició magnífica sobre la formació del sistema de partits dels Estats Units i el seu sistema electoral. Interessant de visitar per qualsevol estudiant universitari. Amb aire propagandístic i fomentant l'hipernacionalisme que caracteritza als nord-americans –però amb certesa històrica– assumeixen que les llibertats dels esclaus, els afroamericans, les dones i el col·lectiu LGTB no s'aconsegueixen si les lleis no es poden canviar. L'Estat de dret evoluciona segons canvia la societat.

Desgraciadament pels catalans, a l'Espanya actual les lleis –si més no relatives al model territorial– són immodificables apel·lant a una suposada unitat nacional que, curiosament, s'arrela en el poc llunyà 1812 (si ho mirem amb perspectiva històrica). L'independentisme, a dia d'avui, no té amb qui parlar; i per això només li queda debatre's amb força entre les seves múltiples faccions: des de posicions més liberals fins al pseudocomunisme de barricada, encara més a l'esquerra que alguns diputats cupaires. L'immobilisme de Mariano Rajoy, en el marc de l'Europa canviant i crítica amb l'actual entramat comunitari, està sent més eficaç que mai pels interessos del Gobierno. Novament, Rajoy veu assegut al sofà de la Moncloa com es desgasta l'independentisme intentant trobar el desllorigador per un debat (entre legalitat i legitimitat) on només ell mateix està disposat a entrar (i s'hi farà mal, si no vigila).

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Ginesta
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Entabanadors de ciutadans
Opinió · Política catalana
Ultrapassar la lògica dels espais polítics
Opinió · Política
Diàleg, postveritat i imperialismes
Opinió · Política
Un gol per l'escaire
Opinió · Política catalana
Deu ambaixadors per un Procés
Opinió · Política
Remats no adoctrinats
Indica publicitat