Indica publicitat
Dilluns, 30 de març del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 25 d'octubre del 2011 | 15:40
Opinió · Política
Jordi Porta

L'Estat de dret

L'apel·lació a l'Estat de dret és freqüent quan ens trobem davant de situacions que considerem poden fer perillar el funcionament democràtic. No cal dir que qualsevol forma de violència, i d'una manera especial la violència terrorista, és detestable i símptoma d'un fracàs democràtic.

Malgrat això m'agradaria reflexionar una mica sobre el tema perquè amb el simple enunciat de "Defensem l'Estat de Dret" es poden camuflar posicions no precisament democràtiques. A l'extrem, per exemple, potser cal recordar els que tenim ja una certa edat, quan les autoritats franquistes apel·laven també a l'Estat de dret per defensar aquell règim polític. I és que el dret massa sovint ve a legitimar posicions de fet que prèviament s'han aconseguit per la força de les armes.
El dret massa sovint ve a legitimar posicions que prèviament s'han aconseguit per la força de les armes
La Constitució del 1978, va ser un pas importantíssim cap a la democràcia real però no podem oblidar les condicions amb les que es va elaborar i es va aprovar en referèndum: els poders fàctics de l'antic règim estaven al seu lloc i condicionaren el procés, començant pel mateix exèrcit i, fins i tot, va estar a punt de frenar el procés amb l'intent de cop d'estat del 1981. Tenint en compte aquest procés, parlar de la Constitució com a expressió democràtica i lliure de la voluntat  popular ho trobo una mica agosarat.

A partir d'aquest text, aprovat en aquestes condiciones, es varen deixar alguns temes en una certa ambigüitat per tal d'anar-ho concretant amb el anys i en unes condicions per permetessin més llibertat en la interpretació. Però resulta que els òrgans encarregats d'interpretar el text tenen una manera de ser elegits i d'actuar que corresponen a una visió determinada i partidista i que correspon a una visió nacionalista espanyola que no és compartida per importants sectors de la població.

Des d'aquesta perspectiva caldria analitzar el moviment sobiranista de les nacionalitats que es troben a l'interior de l'Estat Espanyol i que voldrien, per exemple, que es complís el Pacte Internacional dels Drets Cívics i Polítics que va entrar en vigor el 1976 i que va ser aprovat per l'Estat Espanyol el 1977, i que en el seu article primer diu:
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

L'únic nacionalisme que hi ha de debò i que si cal s'imposa per les armes és espanyol
Es pot parlar d'Estat de Dret si es prohibeix que el parlament de les nacions subestatals puguin decidir per majoria dels seus membres  convocar un referèndum d'autodeterminació?

I és que si la Constitució no ho contempla, potser cal tenir en compte la manera com es va redactar i aprovar i mirar d'aprofundir la democràcia complint amb els requisits, en aquest cas, internacionals.

La dificultat fonamental és que avui a Espanya l'únic nacionalisme que hi ha de debò i que si cal s'imposa per les armes, tal com ho preveu la mateixa Constitució, és el nacionalisme espanyol.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Porta
Jordi Porta
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política catalana
Les maniobres per desviar l'atenció pública
Opinió · Política catalana
Del carrer a les nostres institucions
Opinió · Política catalana
Els poders públics i la societat civil
Opinió · Política
Democràcia i respecte a la Constitució
Opinió · Política
Probable nou estil polític repressiu
Opinió · Política catalana
Endavant i mantinguem la dignitat
Indica publicitat