Indica publicitat
Dilluns, 18 d'octubre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 8 d'octubre del 2014 | 19:55
Opinió · Política
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya

L'estelada vermella també és nostra

Dilluns 22 de setembre. Plaça de la Vila de l'Hospitalet. Plou. Em trobo amb en Josep Calvís, militant d'ICV i exmilitant de Nacionalistes d'Esquerra, per anar a casa d'en Pep Ribas.

En Pep va ser membre destacat del PSAN, i després de militar al MUM i al BEAN d'en Xirinacs, es va incorporar a Iniciativa per Catalunya on es va retrobar amb en Josep. En Pep, va ser un dels fundadors de CCOO a l'Hospitalet i ha militat sempre des de llavors a l'agrupació d'ICV d'aquesta ciutat.

Fa dies que constato un cert desconeixement (normal, d'altra banda, en determinades edats) de companys i companyes d'Iniciativa en relació al tema de les senyeres estelades que ara veiem per tot arreu. Alguns pregunten si hi ha diferència entre l'estelada vermella i la blava. D'altres pensen que no tenim res a veure amb aquest món. S'equivoquen. Iniciativa per Catalunya es funda l'any 1987 a partir de la trobada de dues tradicions polítiques: la del PSUC (de la que també participava el PCC) i la de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, que venia de Nacionalistes d'Esquerra, i més enllà, del PSAN.

El PSAN va néixer al voltant dels anys 1968 i 1969, bevent de les fonts del maig francès: gent jove, independentistes i d'esquerres, abandonaven el Front Nacional de Catalunya, i fundaven el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, partit socialista revolucionari d'ideologia marxista, que tenia com a àmbit d'actuació els Països Catalans. Fins llavors la bandera de l'independentisme havia estat l'estelada amb el triangle de fons blau i l'havien utilitzat Estat Català i el FNC. El PSAN vol una estelada inequívocament d'esquerres i adopta l'estel vermell, que el vincula als moviments populars d'alliberament nacional, de Cuba a Vietnam, que es van multiplicar al món durant els anys cinquanta i seixanta.

En Pep Ribas és l'encarregat de "fabricar" aquesta nova bandera en la clandestinitat. Segons explica Joan Creixell ("Origen de la bandera independentista", Rafael Dalmau editor), l'any 1969, en Pep dissenya primer la capçalera de la revista clandestina del PSAN, Lluita, en la que apareix, en blanc i negre, una bandera independentista amb l'estel fosc, que representa el color vermell. Però en Pep confecciona també la bandera que apareixerà  per primera vegada al carrer l'11 de setembre d'aquell 1969. I ho fa, amb gent que l'ajuda a cosir-la, amb un triangle blanc i amb l'estel vermell al mig. Després es passarà al fons groc per dues raons que ha explicat Josep Lluís Carod Rovira: una necessitat estalviadora (la versió en dos colors i no tres era menys costosa d'imprimir i confeccionar) i ,sobre tot, perquè a la Catalunya Nord el color blanc  adquiria la connotació de la monarquia a França.

Joan Creixell, a l'obra abans citada, explica que, l'any 1971, en un míting del PSU a Narbona, el militant del PSU, Andreu Balent, va explicar a militants del Comitè Rossellonès d'Estudis i Animació, que  encara la utilitzaven i la van fer onejar, que el blanc del triangle tenia connotacions reaccionàries perquè era el color de la monarquia borbònica. No era, doncs, gens indicat per a qui volgués fer política a la Catalunya Nord.
És necessari recordar que l'estelada vermella, no és ni ha estat la bandera d'ICV, és evident, però forma part de la nostra tradició política"
Però tornem al 1969: el vespre de l'11 de setembre, en Pep Ribas i dos companys més varen ser detinguts quan anaven a penjar una estelada amb l'estel roig damunt d'un triangle blanc, al campanar de l'església del barri del Congrés de Barcelona. Durant el judici davant el "Tribunal de Orden Público", a Madrid, el fiscal va ressaltar que els acusats portaven una "bandera separatista con una estrella roja". Varen ser condemnats per "desórdenes públicos": eren el pitjor que es podia ser durant el franquisme, "rojos y separatistas", i les dues coses eren veritat!

L'evolució de l'estelada vermella va seguir el camí de les diverses escissions i retrobaments de l'esquerra independentista dels anys setanta. Però en molts cercles va quedar la imatge que l'estelada amb triangle blau era la de la dreta nacionalista ("la d'Estat Català", es deia) i la vermella (anomenada "l'estelada del PSAN") era d'esquerres. Avui aquesta distinció és molt més discutible, atesa l'eclosió d'un independentisme de gran abast popular, que en la seva majoria no ve d'aquelles tradicions, que en part son desconegudes. Però potser seria bo que la gent d'ICV conegui aquesta història.

Com també cal esmentar que l'any 1986, la Unitat de l'Esquerra Catalana (UEC) coalició formada pel PSUC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, es presenta a les eleccions generals (en les que va sortir elegit diputat Ramón Espasa) amb els anagrames del PSUC i el d'ENE (que era l'estelada vermella). D'aquella coalició naixeria l'any 1987 Iniciativa per Catalunya.

Així doncs, avui que el nostre país és ple d'estelades, és necessari recordar que l'estelada vermella, no és ni ha estat la bandera d'ICV, és evident, però que forma part de la nostra tradició política. I que va ser un militant d'Iniciativa, en Pep Ribas, qui va confeccionar la primera. I ho va pagar amb la presó, igual que durant el franquisme persones de la nostra altra tradició, la del PSUC, com en Cipriano García i d'altres, eren perseguits per defensar alhora, com en Pep,  les llibertats democràtiques i nacionals. Cap d'ells va pensar mai en tenir un "raconet" de diners a l'estranger per si de cas, com en Jordi Pujol. Aquesta és la grandesa de la nostra història: i ens en podem sentir orgullosos.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Bosch
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya
Opinió · Política catalana
Reflexions sobre la decisió d'en Raül Romeva
Opinió ·
El sí-sí no és només d'en Mas
Opinió · Política
9N: l'equivocació d'una part del federalisme català
Opinió · Política
Cap al 9 de novembre: unitat i fermesa
Opinió · Política
Eleccions europees i procés sobiranista
Indica publicitat