Indica publicitat
Dimecres, 1 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 de d'agost del 2011 | 13:34
Opinió · Política
Carles Toronjo i Manyé
Enginyer de Telecomunicacions @CarlesToronjo

Llei electoral: fer possible allò impossible

La canícula estival d'aquests dies no atura l'activitat, la feina dels partits catalans. El 20-N és molt a prop i hi ha molta feina per fer.

CiU és el partit que disposa d'un clar avantatge per a aquests comicis. És l'única formació que ha triat, hores d'ara, candidat. Però més enllà del cap de cartell, el programa o les propostes, cada cop que hi ha eleccions, el debat sobre la llei electoral torna a sortir a la palestra. Tant a Catalunya com a Espanya.

A Espanya, una entesa entre les dues grans formacions espanyoles, el binomi PSOE-PP, per confeccionar una nova llei electoral espanyola podria suposar una reducció del pes dels anomenats partits regionalistes o nacionalistes, entre ells CiU, PNB o ERC. Un temor que s'accentua més i més, sobretot si la força d'aquests partits és decisiva per formar majories al Congrés de Diputats.

Pel que fa a Catalunya, el dring al voltant d'una nova llei electoral catalana s'ha sentit darrerament. Les dues grans formacions catalanes -CiU i PSC- han acordat parlar-ne i, a la vegada, analitzar si hi ha possibilitats reals de què Catalunya en pugui tenir una, de pròpia. De moment, sembla ésser que tant la federació nacionalista com els socialistes consideren que el model electoral alemany és un bon punt de partida.

Les eleccions al Parlament de Catalunya s'han regit, des de la recuperació de la democràcia, amb el que fixava una de les disposicions addicionals de l'Estatut del 79. Durant tots aquests anys, les regles no s'han canviat i la llei electoral resultat d'aquella disposició addicional ha continuat vigent. Ni les majories absolutes dels governs convergents de Jordi Pujol ni els governs tripartits van elaborar el que hauria estat amb tots els ets i uts la primera llei electoral catalana.

Amb el nou Estatut català, les condicions d'aprovació d'una llei electoral s'han endurit. Es requereixen dos terços del Parlament per tal que aquesta prosperi. Però és evident que una cosa tan fonamental, cabdal, transcendental, com és la llei electoral d'un país, que marca les regles de joc per triar els representants de la ciutadania ha de tenir un consens ampli, transversal i tenir el suport d'un gran nombre dels partits de la cambra. De la mateixa manera que, per sentit de país, Catalunya ha de disposar d'una llei electoral pròpia que s'ajusti a la realitat i als temps que vivim. Com a país, no ens podem permetre el luxe de continuar encallats i regint-nos amb la llei electoral vigent. Una llei desfasada i que no s'adequa a la realitat actual.

El darrer govern tripartit va fer l'intent més seriós que la democràcia catalana ha dut a terme per tirar endavant la llei electoral catalana. Una comissió d'experts, de diferents sensibilitats, va escriure les pautes, els principals eixos que la llei electoral catalana hauria de tenir. Fou un exercici profitós que va topar amb els interessos dels partits, que ràpidament van treure la calculadora i van comprovar quina afectació tenia en els seus resultats. En el que fou una manca absoluta de sentit de país per part de les formacions polítiques catalanes. I diguem-ho clar, algunes més que d'altres.

La llei electoral és una assignatura que tenim pendent com a país, com a societat, com a col·lectiu. I, a més a més, en aquest tema, no podem carregar els neulers a Madrid, ja que és cosa nostra únicament. La nostra classe política ha de tenir clar que ens hem de dotar d'una llei electoral que asseguri proporcionalitat en el vot, però que tingui ben present les veus dels diversos territoris que constitueixen el nostre país. Llistes desbloquejades, que el vot no es limiti només al dia de les eleccions, proximitat al votant a través del diputat del territori, facilitat de vot mitjançant la inclusió de les noves tecnologies i el vot electrònic, són conceptes obvis però que paga la pena apuntar per tal de tenir-los al cap.

En aquesta legislatura, es tornarà a provar. I més que una prova, el parlament català té el deure i la responsabilitat de fer-ho realitat, sota el lideratge del President Mas. Cal que totes les formacions catalanes siguin conscients de la importància i la transcendència d'aquesta empresa. No assolir-ho seria un altre gran fracàs per al govern i per al conjunt de forces polítiques catalanes. El país no pot continuar en aquesta situació. Si ens demanen una Catalunya innovadora, emprenedora, compromesa amb el valor afegit i del segle XXI, cal també que els nostres representants polítics, prediquin amb l'exemple -més enllà dels seus interessos-, siguin generosos, mostrin un alt grau de sentit de país i ens dotin d'una llei electoral actualitzada i que atresori tots els avantatges i respongui a les necessitats que el nostre país té en ple segle XXI. És hora de demostrar, novament, que la política és l'art de fer possible allò que ha estat impossible, durant tants i tants anys en aquest país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Toronjo i Manyé
Carles Toronjo i Manyé
Enginyer de Telecomunicacions @CarlesToronjo
Opinió ·
El Barça amb TVC
Indica publicitat