Indica publicitat
Dilluns, 29 de de novembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de de novembre del 2009 | 17:10
Opinió · Seguretat

Seguretat Nacional i Catalanisme

Barcelona · Recentment s'ha clos l'àmbit de política del 3er Congrés Catalanista, conduït pel cercle d'Estudis Sobiranistes, en el que he tingut l'oportunitat de participar amb una ponència sobre com hauria de ser la Seguretat i la Defensa d'una Catalunya amb estat propi. Val a dir que quan vaig acceptar, n' Alfons López Tena em va exonerar de qualsevol condicionant: "Digues el que vulguis".

No és molt habitual, i menys en una qüestió en la que el catalanisme en general, i amb alguna honrosa excepció, ha actuat fins ara sempre amb prevenció extrema i tremolor de cames. Fent cas textualment de l'encàrrec vaig intentar dibuixar una ponència que, sense voluntat de fer un "llibre blanc" fos global, integral, i, sobretot, un "símptoma de normalitat" tal i com la va qualificar l'Alfred Bosch durant el plenari.

La ponència en sí cobreix els diferents aspectes de la seguretat i la defensa d'un estat propi, i el lector es lliure de llegir-la, de contrastar-la, d'opinar-ne. Serveix per això. Però a mi m'agradaria sobretot que servís per plantejar la qüestió que Catalunya, especialment els seus dirigents polítics, han estat esquivant des de l'anomenada Transició: la necessitat de Catalunya de formular un concepte de Seguretat Nacional i aplicar-lo. Un concepte de Seguretat Nacional que respongui a la realitat, circumstàncies, mitjans, i als interessos nacionals de Catalunya. Cal passar de la seguretat ciutadana o pública a la Seguretat Nacional. Per quatre raons. En primer lloc per necessitat davant d'amenaces presents a casa nostra. El terrorisme, el crim transnacional organitzat i el risc d'involució precisen de capacitats efectives desenvolupables només des del paraigües, des de la doctrina, de la Seguretat Nacional.

En segon lloc perquè cal cercar eficiències a l'esforç fiscal i pressupostari que suposa la inversió en seguretat. Cal una estratègia de Seguretat Nacional que converteixi la despesa d'Interior en una inversió amb efecte arrossegament sobre l'economia catalana, que creï sinergies i permeti el desenvolupament d'un sector empresarial i tecnològic de seguretat català. Tercerament, per integrar-hi la seguretat de les infraestructures i la gestió d'emergències. I, en darrer lloc, per desenvolupar una capacitat efectiva de contraintel·ligència que blindi les nostres institucions nacionals d'interferències externes. La Seguretat Nacional és per a Catalunya una necessitat en tant que nació, més enllà del seu estatus jurídic o administratiu. No és per tant un concepte independentista, nacionalista o autonomista. O de dreta o d'esquerra. Una estratègia, i per tant una política, de seguretat nacional és aplicable independentment del marc o estatus administratiu del país, si existeix voluntat política suficient. No es necessari esperar millors marcs competencials que l'actual, de la mateixa manera que es podria haver iniciat en un entorn competencial més precari i sense fer soroll.

El que cal és entendre que calen formes i fórmules pròpies de Seguretat Nacional i que això es correspon amb donar resposta als reptes de la seguretat del país com a país. Una estratègia de Seguretat Nacional no obliga a un increment significatiu de recursos, però sí a tenir pensament estratègic, repensar algunes decisions ja preses, a tenir estratègia en el futur i a aplicar una lògica pròpia dels estats. La Seguretat Nacional és en aquest sentit indispensable per recuperar el sentit d'estat entre la nostra classe política, perquè, quin sentit d'estat és possible sense Seguretat Nacional, primera de les obligacions d'un estat?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat