Indica publicitat
Dilluns, 30 de març del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 22 de setembre del 2009 | 14:10
Opinió · Seguretat

Els militars del GEES pressionen Chacón

Barcelona · El soroll de sabres respecte a Catalunya continua essent una constant inalterable de l'ecosistema polític espanyol. Si el nou Estatut català ja va suposar la proclama militarista del Tinent General Mena, la aparentment propera resolució del conflicte estatutari al Tribunal Constitucional ha mobilitzat al Grupo de Estudios Estratégicos, un think tank civil, amb connexions a FAES i el Partit Popular.

El GEES demana en un article signat col·lectivament, del que molt encertadament se n'ha fet ressò el diari Avui, el mateix que Mena: "recordar" la possibilitat d'emprar les forces armades espanyoles per reprimir un procés sobiranista a Catalunya. Procés que, pel que sembla a alguns, començaria amb l'Estatut Maragall i seguiria amb Arenys.

Tanmateix, cal considerar aquest article com una continuació de l'"operació Mena", ja que al GEES hi col·labora Hernando Cortés Monroy. Hernán Cortés, el conqueridor de Mèxic, per als amics. Aquesta signatura respon a "un col·lectiu de militars espanyols" segons s'informa al web del GEES, que signen sota aquest pseudònim alguns articles. Un col·lectiu 100% caqui, sense militars de l'Armada ni de l'Exèrcit de l'Aire.

La signatura col·lectiva de l'article inclou aquests militars? Si així fos no només es repetiria a petita escala l'acció de Mena, sinó que subtilment es pujaria un graó en l'escala d'hostilitat a Catalunya ja que l'article planteja que "és legítim" considerar la possibilitat que l'Exèrcit pogués "actuar per sí mateix o sota una altra autoritat diferent de la del Govern [espanyol]" sota el paraigües de l'article vuitè de la Constitució. s a dir, no només es defensa la intervenció militar per aturar un procés sobiranista, sinó que a més posa sobre la taula la possible autonomia de l'Exèrcit espanyol per intervenir a Catalunya.

Carme Chacón, la primera ministra de Defensa, però no el primer ministre de Defensa del PSC, estaria assistint a una voladura d'alguns conceptes construïts amb tenacitat per Narcís Serra en la seva etapa. La supeditació del poder militar al civil no és opcional i l'Exèrcit no té autonomia ni executiva ni política. Plantejar un debat en aquesta direcció no ha de preocupar a Catalunya, només.

A Espanya hi ha sectors, gens negligibles, que són partidaris de l'ús de la força militar contra els seus propis ciutadans per evitar la secessió de territoris. S'han expressat en vàries ocasions i, a més de l'article vuitè, esgrimeixen el risc de "balcanització" de Catalunya. La referència als Balcans no és gratuïta ni poc meditada, i és present en el rerefons de decisions com la retirada unilateral de Kosovo. Per tant, són sectors amb un pes real i és preocupant veure com Espanya s'identifica amb Sèrbia, sobretot quan ningú a Catalunya se li acut identificar-se amb Eslovènia o Croàcia.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat