Indica publicitat
Divendres, 19 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 24 de maig del 2016 | 12:40
Opinió · Seguretat
Miquel Sellarès
President del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya

La Guàrdia Urbana, al límit

La manca d'un model nacional de policia i no haver elaborat correctament un Llibre Blanc sobre la Seguretat Nacional posa de manifest  la irresponsabilitat de la nostra classe política vers els temes de seguretat.

El cos de Mossos d'Esquadra ha patit, doncs,  durant anys i anys la manca de capacitat, de professionalització i de projecte dels diferents governs.Tan difícil era l'execució d'un model de la Policia de Catalunya que, com va aprovar el Parlament -i he repetit tantes vegades que ja m'avorreix- la Policia de Catalunya és aquella que depèn de les nostres institucions nacionals: la Generalitat de Catalunya i els nostres ajuntaments?

La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra no poden ser la carn de canó per solucionar els problemes d'una classe política desorientada i sense sentit d'estat"

Però la policia d'aquest país, Mossos i Policia Local, són la base del model de seguretat nacional i no pot passar que aquesta policia, que ha costat tant de construir i de que pugui gaudir d'un institut de Seguretat Pública de Catalunya que els formi, ara actuï segons els criteris de cada força política que governa, en el cas de les policies locals, creant una dispersió i estratègia policial diversa, i "regnes de Taifes" que provoquen un cert caos.

Fa temps que en diferents reunions amb professionals de la Policia de Catalunya hem debatut la necessitat d'unificar, respectant l'autoritat municipal, totes les policies locals del país més el cos de Mossos d'Esquadra, després de fer un important reciclatge i prejubilacions dels efectius que no s'adaptin a l'estructura d'un cos nacional de policia. Hem trobat fortes resistències corporativistes per part dels "regnes de Taifes" i també pels aparells de l'Estat espanyol, que d'alguna manera s'aprofiten de la desorientació i la descoordinació de la Policia de Catalunya, convertint de vegades algunes de les nostres policies locals en elements d'informació per als serveis de l'Estat.

Amb l'arribada a l'Ajuntament de Barcelona de la Barcelona en Comú d'Ada Colau, hi havia tots els números que sorgiria un conflicte seriós a la Guàrdia Urbana de Barcelona. La policia local de Barcelona, la Guàrdia Urbana, és una realitat molt potent: 3.000 efectius, dels quals centenars i centenars són molt joves, i tots ells pràcticament, formats a l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, junt amb els Mossos. A més, aquesta és una policia molt simbòlica de la capital de Catalunya. Certs vicis i certes actuacions inconfessables van ser liquidades per Joaquim Forn, tinent d'alcalde durant el mandat de Xavier Trias. Sols cal recodar que el canvi del cap de la Guàrdia Urbana va ser el començament d'una gran reforma, que necessitava temps i dedicació. L'arribada de l'equip de Colau, ple de bones intencions i ideals progressistes, va cometre l'error de posar de tinent d'alcalde encarregat de la Guàrdia Urbana Jaume Asens, un activista que s'havia destacat per la persecució de la Policia de Catalunya, cosa que respecto, però que no el feia la persona més indicada per modernitzar i pacificar aquest cos policial sense menystenir-lo. La Guàrdia Urbana de Barcelona és Policia de Catalunya, no és una guàrdia cívica.

I per acabar-ho d'adobar, es va nomenar com a responsable polític d'aquest cos policial Amadeu Recasens, un teòric que serveix per escriure llibres i viatjar per tot el món explicant la policia catalana, però no és l'home per cohesionar i crear l'autoestima necessària en uns professionals de la policia que un dia són policies i l'endemà són obligats a ser monges de la Mare Teresa de Calcuta.

L'alcaldessa Ada Colau ha de prendre decisions. S'ha d'asseure amb el conseller d'Interior de la Generalitat i, conjuntament, han de portar al Parlament una proposta de seguretat pública per a Catalunya, seriosa i estratègicament possible, en el marc d'un Llibre Blanc de la Seguretat Nacional.

La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra no poden ser la carn de canó per solucionar els problemes d'una classe política desorientada i sense sentit d'estat. Hi ha 35.000 homes i dones, mossos, policies locals, bombers, agents rurals, protecció civil, etc, que no poden esperar més i no poden ser víctimes d'experiments polítics dels uns i dels altres.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Sellarès
Miquel Sellarès
President del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya
Opinió · Política catalana
Carta oberta de Miquel Sellarès, president del CEEC: No aconseguireu embrutar-me!
Opinió · Seguretat
El CEEC i l'estat de la nostra Seguretat Nacional
Opinió · Seguretat
Deixeu en pau a la Policia de Catalunya!
Opinió · Política catalana
Utilitzar la Guardia Civil a Catalunya
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Recull de premsa · Seguretat
Sellarès: "Seguretat Nacional i Procés"
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Crònica · Seguretat
Una flor fa primavera
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Indica publicitat