Indica publicitat
Dijous, 21 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 10 de març del 2016 | 11:59
Opinió · Seguretat
Marc Costa
Advocat i politòleg

La ingenuïtat del procés

Si hi ha una cosa que provoca temor en el procés sobiranista és que pequem d'ingenuïtat, especialment en temes de seguretat i defensa, principalment pel fet de que no hi ha hagut cap debat a fons sobre quina seguretat volem garantir a la futura Catalunya independent.

Ni tampoc, en aquest sentit, quines estructures, polítiques i estratègies es voldran implementar per tal de garantir-la eficientment. És més, les diferents propostes sobre futures eventuals constitucions catalanes que han anat sorgint a la llum pública, s'afirma amb sorprenent lleugeresa que la futura Catalunya independent hauria de ser una nació sense exèrcits. Això és un populisme innecessari, fruit d'uns sentiments refractaris que podem arribar a compartir que provoca la institució militar espanyola al nostre país, reforçat per una visió idealista, pacifista i poc realista del panorama internacional actual.

Lamentablement, les polítiques de cooperació no són suficients per poder restablir i garantir la seguretat internacional arreu del món i, consegüentment, haurem de dotar-nos d'instruments necessaris per col·laborar amb la comunitat internacional per garantir dita seguretat internacional"

Abans de fer afirmacions d'aquesta mena, és del tot imprescindible dur a terme en primer lloc una anàlisi detallada i a fons sobre tots els diferents riscos i amenaces que aquesta futura Catalunya independent haurà d'afrontar, dins dels quals, evidentment haurem d'incloure necessàriament la conflictivitat internacional. Perquè seria d'ingenus defugir d'una realitat que existeix actualment i que un nou país que es pretén situar entre les principals economies europees no en podrà donar l'esquena. Lamentablement, les polítiques de cooperació no són suficients per poder restablir i garantir la seguretat internacional arreu del món i, consegüentment, haurem de dotar-nos d'instruments necessaris per col·laborar amb la comunitat internacional per garantir dita seguretat internacional.

Així mateix, se suposa que aquesta Catalunya independent voldrà integrar-se plenament dins les diferents organitzacions internacionals existents, ja sigui la Unió Europea, les Nacions Unides o l'Aliança Atlàntica, per esmentar-ne algunes. La Unió Europea disposa d'una Política Comuna de Seguretat i Defensa (PESD) que preveu una clàusula de defensa comuna que obliga als seus Estats membres a ajudar a un Estat membre que sigui objecte d'una agressió armada en el seu territori, de manera que haurem de disposar d'instruments i estructures de naturalesa militar per poder participar activament en aquest pilar comunitari. Les Nacions Unides sovint han de desplegar les denominades Operacions de Manteniment de la Pau (OMP) per tal de crear les condicions adequades per a una pau duradora en aquells països que estan en conflicte, per la qual cosa, haurem de disposar també de mitjans de naturalesa militar per donar suport a aquestes iniciatives quan sigui necessari. La pedra angular de l'Aliança Atlàntica, una estructura netament de naturalesa militar, és la denominada defensa col·lectiva, que preveu que si un aliat d'aquesta organització és víctima d'algun atac, la resta han de col·laborar amb aquell país, evidentment militarment, per ajudar-lo a repel·lir aquest atac, sense oblidar els altres dos grans eixos de dit organisme internacional són la seguretat cooperativa i la gestió de crisis, que exigeixen dels països que en formen part que destinin part del seu respectiu PIB a inversions de naturalesa militar. Per tot això, si volem formar part activa del panorama internacional haurem d'estar preparats per poder col·laborar amb la resta de la comunitat internacional per salvaguardar, en la mesura del possible, la seguretat internacional.

Cal que siguem rigorosos a l'hora de dissenyar el nostre model de seguretat nacional. Deixar de banda sentiments refractaris i analitzar a fons quina seguretat volem garantir, quins són els riscos i les amenaces que poden incidir sobre dita seguretat i com pretendrem garantir-la"

Lamentablement, el model de forces armades més proper de referència que disposem és el model espanyol, un model basat en una concepció tradicionalista i unidimensional de la seguretat, dissenyat quasi exclusivament per defensar la seva integritat territorial, hereu de la Guerra Freda i de la doctrina de contenció que va donar lloc a una absurda carrera armamentística, el qual, evidentment, no és, en cap cas, el model de cos militar que necessitaria una futura Catalunya independent.

És absurd pretendre que aquesta funció la pugui desenvolupar perfectament un cos armat de naturalesa civil com és el cos de Mossos d'Esquadra. Aquesta no és pas la seva funció ni estan suficientment preparats per a aquesta tasca. Un cos policial està subjecte a una relació merament funcionarial i, tot i presentar molt alts nivells d'especialització en la seva tasca policial i estar perfectament preparats per garantir la nostra seguretat interior, no disposen ni de la preparació adequada, ni de la disponibilitat necessària per al servei, ni la mobilitat que ofereix un cos de naturalesa militar, especialment quan s'hagi de participar en accions a l'exterior. Necessitarem disposar d'un cos armat de naturalesa militar amb una alta especialització, disponibilitat i mobilitat, que estigui subjecte a un règim de personal especial i específic i unes determinades servituds en el desenvolupament professional de la seva tasca, capaç de desplegar-se quan sigui necessari en teatres d'operacions molt perillosos, amb alta penositat física i de gran risc personal, sense oblidar de les fortes restriccions a la seva vida personal i a la de les seves famílies que imposa aquesta tasca.

Podem prendre l'exemple dels altres països que també es van autoproclamar en el seu dia països sense exèrcits, com per exemple Costa Rica, el qual, ha acabat militaritzant unitats especials del seu cos de policia per poder afrontar amb garanties els problemes que el narcotràfic i els constants conflictes fronterers que té amb els seus països veïns. Però això és el què se'n diu fer trampes al solitari, ja que ha acabant disposant d'un cos militaritzat.

Per tant, cal que siguem rigorosos a l'hora de dissenyar el nostre model de seguretat nacional. Deixar de banda sentiments refractaris i analitzar a fons quina seguretat volem garantir, quins són els riscos i les amenaces que poden incidir sobre dita seguretat i com pretendrem garantir-la. A partir d'aquí, podrem proposar les polítiques, estratègies i instruments que siguin necessàries i determinar si realment aquest nou país pot prescindir o no d'una institució de naturalesa militar i, en cas afirmatiu, aquesta haurà de ser proporcionada, transparent i ajustada a les nostres necessitats i capacitats, capaç de garantir la nostra pròpia seguretat i col·laborar amb la resta de comunitat internacional per garantir la seguretat internacional.

Marc Costa

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marc Costa
Marc Costa
Advocat i politòleg
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Nació Digital
Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia
Opinió · Política catalana
Quin paper tindran els Mossos?
Opinió · Seguretat
Tenim un problema amb la nostra policia
Opinió · Política
La democràcia ha mort
Opinió · Política catalana
Mossos i referèndum.
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Indica publicitat