Indica publicitat
Diumenge, 27 de setembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 19 de juliol del 2013 | 14:32
Opinió · Societat civil
Raimon Carrasco
Advocat

La bona gent del Tribunal Constitucional

La notícia sobre la militància política del president del TC em va fer venir al cap una frase que consta en un dels vots particulars de la sentència de l'Estatut de Catalunya.

Fa referència al deure de coneixement del català i diu així: "Es de esperar que se haga imposible el absurdo de que un jubilado de cualquier otra parte de España que quiera ir a residir a la Costa Brava, pongamos por ejemplo absolutamente real y de ninguna manera imaginario, tenga que ponerse a estudiar catalán para cumplir con un deber estatutariamente impuesto."

Aquesta frase, il·lustrativa del tarannà de bona part dels membres del TC, la firma el magistrat Ramón Rodríguez Arribas. No en sé res, però del seu punt de vista sobre Catalunya i del fet que inclogués aquest comentari, no en una tertúlia d'Intereconomia, sinó ni més ni menys que en un vot particular de la sentència de l'Estatut, en dedueixo quins deuen ser el seu món, la seva cultura, les seves idees. Me l'imagino amb bigotet blanc retallat, La Razón sota el braç...

A Google hi ha poques dades sobre Rodríguez Arribas: va néixer a Madrid el 1934 (tenia 76 anys quan va participar en la sentència de l'Estatut), va ser magistrat del Tribunal Suprem i enguany li han concedit la Cruz de la Orden del Mérito de la Guardia Civil, en la categoria de plata. Fa uns mesos va deixar de ser membre del TC.

Només consta un article seu a la premsa, publicat amb motiu de la mort de Manuel Fraga. I sí, a La Razón. Rodríguez Arribas hi explica que va conèixer Fraga quan aquest, a mitjans del segle passat, es va instal·lar al pis situat just a sota del que ocupava ell amb els seus pares. També explica que la mare de Rodríguez va proporcionar una minyona al jove matrimoni Fraga: la va fer venir d'un poble d'Àvila, territori que la família Rodríguez coneixia bé des que el pare havia exercit com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil a la capital de la província. L'article acaba així:

Quién nos iba a decir, a aquel Manuel Fraga de los años 50 y a mí, que él iba a participar en la redacción de la Constitución y yo en su interpretación y aplicación en el Tribunal que la guarda!"

Realment, als qui en aquells anys lluitaven contra la dictadura, qui els ho havia de dir!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat