Dijous, 1 d'agost del 2013 | 14:30
 ∑
Notícia
Nota: edició especial d'agost
L'associaci√≥ Tribuna Catalana, editora de Tribuna.cat, susp√®n la seva edici√≥ di√†ria durant el mes d'agost per vacances de tot l'equip que, de manera desinteressada, fa possible el diari digital.¬†Per tal d'estimular la lectura i l'an√†lisi pol√≠tica durant el mes d'agost, des de¬†Tribuna.cat us hem preparat el n√ļmero especial d'agost que teniu en pantalla.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Una estratègia: un Estat major pel dia de després (IV)
Despr√©s de l'aposta de Joan Rigol i dels informes i assessoraments del CATN, s'obre la possibilitat que l'estiu de 2013 serveixi a les forces pol√≠tiques sobiranistes per a reflexionar de la necessitat d'una entesa pel dret a decidir, tot i que hi poden haver problemes amb l'afer del Palau de la M√ļsica i amb els pressupostos. Tots dos afers poden ser agents que obrin fissures entre aquestes forces pol√≠tiques.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Generar i construir la unitat pel dret a decidir (III)
En els √ļltims 40 anys hem generat una classe pol√≠tica --i pitjor encara, una classe dirigent-- catalana sense sentit d'Estat i amb una certa animadversi√≥ cap al patriotisme. Espanya, els seus poders, han usat els seus aparells amb inetel¬∑lig√®ncia tots aquests anys i han desmantellat tots els aparells d'Estat de qu√® vam gaudir els catalans en el passat: un predomini industrial i fins i tot una ind√ļstria a√®ria, b√®l¬∑lica i naval catalanes.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
L'aposta de Joan Rigol i la del Consell Assessor per a la Transició Nacional (II)
L'aposta per Joan Rigol és intel·ligent i rigorosa. El President Rigol, des del Parlament, va generar un tarannà d'entesa que va superar en tot moment el marc polític de CiU, la seva federació. Rigol va saber col·locar la presidència del Parlament català a un nivell que fins i tot va crear escola de continuitat amb el President Ernest Benach. Rigol va mostrar també una vàlua important: va saber crear ponts amb el socialisme català i els sindicats, i va merèixer el respecte del PP.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Això va de veres, no hi ha pas enrere (I)
Despr√©s de l'Onze de Setembre de 2012 una gran part del pa√≠s catal√† i dels aparells de l'Estat es van adonar que la Catalunya Principat havia trencat o dilu√Įt totes les trampes i paranys que ens havien condicionat des de la transici√≥ democr√†tica.
 ∑
L'acudit
Per Puyal
 ∑
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació
Javier Godó vol aigualir Basté i Rac1
Després de la readaptació de la línia nacional de La Vanguardia, i seguint la línia habitual de transvestisme del seu director, qui s'adapta als seus compomisos amb el cap de l'Estat i els poderosos i a allò que vol l'editor, en corre una de nova al Grup Godó. El problema d'ara, però, se'l trobem els professionals que hi treballen.
Opinió
La democràcia segrestada
Ernest Benach
Expresident del Parlament
En el futur més immediat, Catalunya s'enfronta a una de les decisions més transcendents de la seva història. Està clar que hi ha una immensa majoria de la població de Catalunya que vol, per damunt de tot, ser consultada en relació al futur col·lectiu, i per tant, vol decidir cap on ha d'anar aquest país.
Opinió
Es nota que tot s'hi val
Jordi Porta
President de la Fundació Enciclopèdia Catalana
Alguns dels arguments en contra del procés sobiranista de Catalunya a través de la consulta democràtica val més no fer-ne cas perquè, normalment, són d'una pobresa humana i intel·lectual perfectament descriptibles.
Opinió
El navili ha virat per sempre més
Yvonne Griley
Ling√ľista i activista
L'Estat espanyol ha provocat que ja no sigui possible concebre el nacionalisme sense el dret a l'autodeterminació. El catalanisme ha canviat de pauta: el navili estelat s'omple dia rere dia de credibilitats, institucions i entitats i ha virat per sempre més, tot i que Espanya sembla que encara no sap dos i dos quants fan.
Opinió
El PP balear, enemic del país que governa
Damià Pons
Escriptor
Una de les hip√≤tesis amb qu√® havia treballat hist√≤ricament el mallorquinisme pol√≠tic, o el nacionalisme d'autodefensa en el conjunt de l'arxip√®lag, era la seg√ľent: en tenir autogovern ‚ÄďEstatut d'Autonomia i un parlament i govern propis‚ĒÄ, els trets d'identitat i els interessos pol√≠tics i econ√≤mics comunitaris seran objecte, amb naturalitat i fermesa, de la defensa i de la promoci√≥ que calgui de part de totes les institucions balears.
Opinió
Què fer amb l'Espanya B?
Lluís Aragonès
Empresari
A Espanya hi va haver una època durant la qual els polítics s'omplien la boca de les bondats de la transició política, de la creació de l'estat de les autonomies i del creixement econòmic, i asseguraven que l'evolució que havia fet l'estat era un model exemplar arreu del món.
Opinió
Gosar i poder ser universals
Fèlix Martí
President de Linguapax
Fins ara la projecci√≥ internacional de Catalunya s'aconseguia pel prestigi universal de personalitats rellevants en diversos camps professionals, per l'activitat d'acreditades empreses catalanes exportadores --o amb delegacions en altres pa√Įsos-- i per la pres√®ncia de catalans en organitzacions no governamentals internacionals amb seu a Catalunya o a l'exterior.
 ∑
Crònica · Pla de lleida
"Els límits del meu món són els límits del meu partit"
Ivan Mambrillas
Quan es reclamava a una formació política hegemònica que anteposés "els interessos de país als del partit", sovint no es comptava que els individus interpel·lats no entenien, en absolut, el sentit de la requesta.
 ∑
Crònica · Tecnologia i país
Més recerca a les empreses TIC internacionalitzades
Carles Toronjo i Manyé
Enginyer de Telecomunicacions
La recerca és un dels aspectes clau per a l'economia de qualsevol país. Una de les màximes més esteses en termes econòmics és que sense una aposta ferma i decidida envers la recerca, l'economia d'un país no pot sortir-se'n, difícilment tirarà endavant. Però, què significa això? En quina situació ens trobem? Quin pes té la recerca en l'economia catalana? 
 ∑
Crònica · Societat civil
Cinc motius per apuntar-se a la via catalana
Roger Buch
Politòleg
La inscripci√≥ a la via catalana ha arrencat amb for√ßa. Us presentem cinc motius per apuntar-vos a un projecte que posar√† a prova l'independentisme catal√†. 1.-¬†√Čs una demostraci√≥ de for√ßa amb ress√≤ internacional. La capacitat de mobilitzaci√≥ recorda la via b√†ltica i generar√† simpaties.
 ∑
Crònica · Col·lectiu Joan Creixell
Alerta, ara volen destruir TV3 i la CCMA
Cada vegada √©s m√©s evident que el principal perill per a la nostra construcci√≥ nacional √©s la manca de sentit d'Estat d'una part de la nostra classe pol√≠tica ‚ĒÄi pitjor encara: la manca de sentit d'Estat present en alts funcionaris del nostre govern, que cauen com a badocs a les trampes que l'Estat, les clavegueres i els estrategues del PP i C's els hi van col¬∑locant.
 ∑
Crònica · Economia
El Foment del Treball i el Cercle d'Economia es replantegen el dret a decidir
El Partit Popular i Ciutadans, seguint les estratègies i esquemes que els lliura el CNI, les clavegueres i la Fundació FAES, estan desorientats amb allò que ells anomenen la burgesia catalana i els sectors econòmics i financers del país.
Opinió
Quina pol√≠tica de comunicaci√≥, in√ļtils!
Miquel Sellarès
Periodista
√Čs possible el proc√©s de transici√≥ nacional i exercir el dret a decidir sense una pol√≠tica de comunicaci√≥ ni estrat√®gia? En ple segle XXI amb els aparells de l'Estat a l'ofensiva, els quals usen tots els mitjans i estrat√®gies desestabilitzadores disponibles, la Generalitat, amb una torpesa sense precedents, cau a tots els paranys.
 ∑
Crònica · Política
La pedagogia d'ERC a Espanya
En el procés d'emancipació nacional d'aquests darrers anys a Catalunya caldrà que la història faci justícia i reconegui el mèrits aconseguits pels representats d'ERC al Congrés dels Diputats i al Senat d'Espanya. Aquests han sigut capaços de capgirar la imatge d'una Catalunya sotmesa i callada, que deia una cosa a casa i una altra a Madrid. D'aquesta manera, els espanyols durant dècades han cregut que el problema nacional català era inexistent.
 ∑
Crònica · Societat civil
La via catalana s'internacionalitza
Joan Rusi√Īol
Periodista (@joanrusinol)
A aquestes al√ßades, ja ning√ļ no dubta que la via catalana ser√† una iniciativa que marcar√† un abans i un despr√©s a la hist√≤ria del pa√≠s. Vist l'entusiasme amb qu√® s'ha rebut per part de la ciutadania, es pot dir que ser√† una acci√≥ determinant en un moment clau del proc√©s.¬†De motius per justificar l'afirmaci√≥ n'hi ha molts per√≤, de Brussel¬∑les estant, en vull afegir un que no √©s pas menor: la projecci√≥ internacional de la causa independentista catalana.
 ∑
Crònica
A Llanos de Luna li ha sortit el tret per la culata: enderroquem la comissaria de Via Laietana
Els esdeveniments d'aquests darrers dies podrien finalment fer trencar el silenci que cau sobre alguns temes i que han acceptat tots aquells que han treballat sobre la memòria hisòrica del nostre país.
 ∑
Crònica · Política catalana
Declaració de no-consentiment
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
La modificaci√≥ de l'Estatut aprovat en refer√®ndum feta per la sent√®ncia del Tribunal Constitucional de 2010 va anul‚ÄĘlar el consentiment que els ciutadans de Catalunya havien atorgat a la Constituci√≥ espanyola l'any 1978. La millor resposta a la suspensi√≥ de la Declaraci√≥ de Sobirania per part d'aquest Tribunal √©s una "Declaraci√≥ de no-consentiment" respecte a la Constituci√≥ vigent. Aquesta hauria de contenir els seg√ľents punts que s'expliciten a continuaci√≥.
 ∑
Crònica · Col·lectiu Joan Creixell
Mas i Rull, el timó de CDC
√Čs evident que el cas Palau, tot i no ser un cas B√°rcenas, s√≠ que sembla afectar --suposadament-- el finan√ßament d'un partit.
Opinió
Coses que passen a Brussel·les mentre mirem a Madrid
Joan Rusi√Īol
Periodista (@joanrusinol)
Aquest és un article-resum optimista. Una mena de cotxe-escombra de coses (positives) que passen a Brussel·les mentre els catalans encara estem massa pendents de Madrid. Cert: Europa ha fet mèrits per tenir la mala imatge que pateix avui entre molts ciutadans. 
 ∑
Crònica · Seguretat
Un CNI desacomplexat contra Catalunya
A pocs dies de l'entrevista del President de la Generalitat, Artur Mas, amb les més altes autoritats de l'Estat, l'ofensiva d'aquest darrer és encara més impecable que mai. A banda de les clavegueres, l'Estat també usa, d'una forma encara més desacomplexada, el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), un ens que ha mogut la seva estratègia: abans dirigida fonamentalment contra ETA, el món abertzale i l'amenaça jihaidista, i ara contra l'enemic que suposa el sobiranisme català.
 ∑
Crònica · Política catalana
La unitat popular no es predica, es practica
Sergi Sol
Periodista
Campanya per 'alliberar' el procés de les institucions titulava l'edició del Punt-AVUI de dimecres, resumint així la presentació d'una iniciativa d'un grup dispers de persones que entenc deuen representar el poble, el poble de Catalunya, que és el que no fan --suposo-- els representants electes que hi ha al Parlament.
Donar-se de baixa del butlletí
Si vols donar-te de baixa del butllet√≠ clica al seg√ľent enlla√ß aqu√≠