Indica publicitat
Dissabte, 18 de novembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 19 d'agost del 2008 | 17:48
Recull de premsa · Esport

Villatoro denuncia "La politització dels Jocs"


L'escriptor Vicenç Villatoro, enmig de tant esperit esportiu com respirem últimament, ens pregunta si "Els Jocs Olímpics són avui una competició entre atletes o una competició entre Estats?" i adverteix que "els Jocs Olímpics han acabat esdevenint una confrontació entre una mena de seleccions estatals poliesportives on dominen els himnes i les banderes i on acabem comptant quantes medalles s'emporta cada delegació. Cadascun dels Estats exhibirà la seva collita de medalles -aportades per individus, però explotades pels Estats- per enfortir l'orgull de pertinença de fronteres endins i per reivindicar el propi paper en el concert de les nacions de fronteres enfora". D'esperit esportiu poc.
L'escriptor ens subratlla que "Els equips podrien ser teòricament de moltes coses -de continents, de ciutats, d'associacions, de federacions-, però en la lògica del segle XX són d'Estats. Uns Jocs on competissin atletes individuals sense altra bandera que el seu esforç, són impossibles" i afegeix: "Estats lluiten en el terreny simbòlic per exhibir la seva potència i l'eficiència dels seus sistemes polítics i econòmics".

"En el segle XX, de la mateixa manera que l'Estat-nació ha colonitzat tot el mapa físic de la terra, ha intentat colonitzar també -amb força èxit- tot el seu espai simbòlic. El fenomen no és nou. Afecta l'organització dels Jocs, però també els resultats esportius legitimen objectius polítics", afirma l'autor que veu com "la Xina intentarà que el medaller dels seus Jocs Olímpics confirmi el seu paper de potència mundial, [paper] que busca també per la via diplomàtica, econòmica i militar, i si pot ser substituir l'hegemonia esportiva històrica dels Estats Units. Un objectiu evidentment polític".

"Cada vegada més els herois esportius són estrictament nacionals, cadascú té els seus, aquells dels qui s'apropia a través de la bandera. No ens importa qui guanya. Ens importa què fan els nostres. Arribem a titular la crònica d'un Gran premi de Fòrmula 1 amb un -textual- ‘Alonso, setè a Mònaco', sense prendre'ns la molèstia de dir qui són els sis que han quedat davant seu", explica Villatoro

Per acabar, la crua conclusió de l'escriptor: "En l'antiguitat, quan començaven els Jocs Olímpics es proclamava una treva entre les polis gregues, que suspenia les guerres i les confrontacions. (...) Ara fem al revés. Ara no se suspèn la competició entre les polis, sinó que la competició entre els individus es converteix en política".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat