Indica publicitat
Diumenge, 24 de setembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 5 de abril del 2016 | 12:44
Recull de premsa · Llengua

Cardús: "Lliures, és a dir, discrepants"

En un article a l'Ara el sociòleg Salvador Cardús reflexiona al voltant de la polèmica sorgida arran de la publicació El manifest sobre la normalització lingüística en una Catalunya independent.. Així ens diu al respecte "He de dir d'entrada que sóc poc entusiasta dels manifestos. Són instruments de comunicació obsolets i,

com a armes de combat, poden ser fàcilment derrotats amb interpretacions malicioses. Aquest l'he signat convençut, però no sent-ne ni autor ni promotor, també en matisaria alguns punts".

El primer "Així, no m'agrada com s'esmenta la immigració, tractada reiteradament en negatiu i culpabilitzant-la. ¿Es pot oblidar el rellevant i imprescindible paper positiu de tants catalans, antics immigrants, en la preservació i extensió del català? ¿No ha quedat prou clar que només amb la població autòctona de principis del segle XX la llengua catalana no hauria arribat a tenir la massa crítica que li ha permès el desenvolupament actual?".

Un segon "També hauria parlat més del futur que del passat, accentuant el paper social del català com a llengua de cohesió i d'identificació. I, sobretot, no hauria fiat la reversió de la situació a la "presa de consciència" perquè, paradoxalment, aquesta via sempre deriva en una lògica social a la defensiva i, per tant, minoritzadora".

Tot i això Cardús afirma en canvi que  troba "encertats els aspectes centrals que el text denuncia: la ideologia bilingüista que encobreix un procés de substitució lingüística, eficaç per la seva perversa ingenuïtat; la precarietat de la condició del català com a llengua endògena del territori i el fet que no sigui la llengua "no marcada"; les limitacions de la immersió i encara els cofoismes estadístics. M'agrada, també, que s'hi defensi el multilingüisme com a riquesa, que no s'entri en les solucions legislatives i que s'obviï la qüestió de l'oficialitat de les llengües, controvertida i, a la pràctica, irrellevant. I aplaudeixo que no s'associï ni una sola vegada la llengua amb la identitat".

També ens diu  Cardús que entén el malestar d'alguns sectors però afegeix  "que no és acceptable que al manifest se li faci dir el que no diu. Parlar d'hegemonisme o acusar-lo de supremacisme moral perquè aspira a fer del català la llengua territorial no marcada, és a dir, perquè defensa allò que està amenaçat, és una bestiesa. Com tampoc no entenc que se'n discuteixi l'oportunitat quan líders polítics i organitzacions independentistes de castellanoparlants s'han llançat a la piscina prometent dobles oficialitats quan -per la raó que sigui- els ha convingut, sense debat públic, ni expertesa, ni consens".

I conclou aquest "Però si la independència, per damunt de qualsevol model de societat, és una aposta per la llibertat, aquests debats -sobre el català, els models de defensa o qualsevol altre- s'han d'encarar sense por i com l'anticipació del que serà una societat veritablement plural i oberta. A mi, l'únic que em faria renunciar a la independència seria imaginar una Catalunya de pensament únic, ni que fos el meu. A més, en el futur, Catalunya no serà com volem els independentistes d'ara, sinó com aniran decidint democràticament les properes generacions. És per això que volem un país lliure, oi?"

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat