Indica publicitat
Dimecres, 8 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 9 de de juny del 2016 | 12:44
Recull de premsa · Política catalana

Álvaro: "Aquells a qui l'electorat català va atorgar el paper de vigilants fiables del procés han actuat com a sabotejadors aplicats d'aquest"

En un article a la Vanguardia el periodista i escriptor, Francesc-Marc Álvaro afirma després del no ahir de la CUP als pressupostos que "La realitat descarnada és que, a partir d'ara, la majoria independentista al Parlament és de 62 diputats i no de 72.

La victòria ajustada del 27-S s'ha empetitit quan el que calia era ­eixamplar-la i reforçar-la. Qualsevol observador estranger podria concloure que, en aquests moments, la via política a la independència ha quedat greument afeblida i bloquejada des de dins".

Per Álvaro el que cal ara "és fer una mena de reset que, sense abandonar l'objectiu de la independència, reescrigui el calendari, els ritmes i els passos concrets d'un periple que serà més llarg (i menys directe) del que es va dir, òbviament. Sense aquest exercici de realisme bàsic, els mesos propers seran encara més agònics i nerviosos del que ara intuïm, perquè el dia a dia anirà desmentint un full de ruta que s'ha volatilitzat. Per tant, seria un gest intel·ligent –imprescindible– que Puigdemont i Junqueras apareguessin plegats aviat en públic, per comunicar solemnement una diagnosi compartida. L'anunci de la moció de confiança ofereix una sortida, però no és el relat rectificat que tocaria".

Així per a ell "La necessària autocrítica de Junts pel Sí no consisteix –com volen els unionistes– a renunciar a un Estat català i admetre el pecat de la "falsa ruta", sinó a repensar les prioritats i les estratègies per assegurar la majoria social que faci possible la independència. Sóc del parer que la majoria de les bases sobiranistes poden entendre perfectament aquesta reescriptura d'un guió que partia d'unes expectatives que no s'han materialitzat i que barrejava de manera estranya secessió i procés constituent".

I ens recorda l'escriptor "que només podran fer un Estat nou aquells que tinguin sentit d'Estat, no pas els que confonen la revolta democràtica amb l'esteticisme del no perpetu adolescent".

De tot plegat Álvaro en treu dues lliçons 1)  la facilitat amb què una part de la societat se sent seduïda per la política del miracle i la puresa, un aspecte que algun dia tractarem i 2)  l'alegria desinformada amb què certs ambients sobiranistes menyspreen l'eficàcia de la maquinària de Madrid; en aquest sentit, ara notem que els professionals de l'Estat espanyol sempre han sabut que la veritable baula feble del procés no són els moderats (contra els quals hi ha querelles de Fiscalia), sinó els considerats radicals, els que s'omplen la boca amb paraules com "desobediència" i "ruptura".


I conclou Álvaro dient "Els resultats del 27-S van distribuir les forces de l'independentisme de manera ben peculiar: un carrer del mig ample ­però insuficient i un carrer lateral massa gran. Una correlació diabòlica que no ha pogut superar el pes del doctrinarisme, del tacticisme i de l'antipolítica presen­tada –ai las!– com a alternativa per can­viar-ho tot. Puigdemont i Junqueras hauran de fer alguna cosa més que salvar els trastos".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat