Indica publicitat
Dijous, 19 d'octubre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 1 de febrer del 2017 | 15:44
Recull de premsa · Política catalana

Miró: " No hi ha res que posi més nerviós l'Estat que no saber per on vindrà el pròxim cop."

En un article al diari Ara  titulat "Objectiu paassar d'autonomia a Colònia"  David Miró analitza el moment en el que es troba el Procés i ens diu al respecte que "Quan t'enfrontes a una maquinària tan potent com la de l'estat espanyol, és poc intel·ligent no voler aprofitar qualsevol avantatge estratègic, per petit que sigui".

I per al periodista "Un d'ells ha sigut, fins ara, el calendari. Artur Mas va triar la data del 27 de setembre amb tota la intenció perquè la Diada funcionés com un motor de propulsió del vot independentista. El 9 de novembre del 2014 va coincidir amb el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Es tracta, en definitiva, de fer de la data un catalitzador, un trumfo en aquesta partida de cartes que va començar el setembre del 2012. I perquè funcioni com a tal és imprescindible que no es conegui amb antelació. Amb aquest gir argumental ("Us pensàveu que el referèndum seria sí o sí al setembre? Doncs no us confieu que encara el farem al juny!"), el Govern recupera la iniciativa i la capacitat de sorprendre l'enemic amb una acceleració sobtada. Com en tota maniobra tàctica, no es tracta tant d'accelerar com de fer veure que pots accelerar si et convé. L'objectiu que es busca és més psicològic que real. No hi ha res que posi més nerviós l'Estat que no saber per on vindrà el pròxim cop"

I més que la data del referèndum per a Miró allò important serà el dia de " l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que donarà cobertura al referèndum" i que serà llavors quan "el govern espanyol haurà de respondre a la gran pregunta: ¿com pensa afrontar la realitat d'un territori que es rebel·la contra el marc jurídic espanyol a través de les seves institucions, que han estat elegides democràticament i que tenen una vigència anterior a la de la Constitució del 1978?"

Creu el periodista que "Rajoy rebrà una gran pressió perquè intervingui l'autonomia, una mesura dràstica que ningú sap ben bé quins efectes tindria ni com s'hauria d'aplicar.

I conclou afirmant "L'únic cert és que s'escenificaria, amb una gran cruesa, que l'autogovern de Catalunya és una simple concessió de l'Estat i no un dret inalienable dels catalans. Catalunya passaria a ser l'únic territori sense autonomia i dependria de Madrid, bé directament o per via interposada a través d'un virrei. Aquest extrem certificaria la mort de l'estat autonòmic, que va ser dissenyat precisament per encabir les aspiracions catalanes. I, en última instància, seria la mateixa Espanya del 78 la que hauria fracassat. En una estranya carambola de la història, el moment en què Puigdemont entregués les claus de la Generalitat, Catalunya passaria a ser a ulls de tothom una colònia. I, per tant, a tenir dret a l'autodeterminació".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat