Indica publicitat
Dimarts, 18 de febrer del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 2 de desembre del 2011 | 16:57
Recull de premsa · Política

Àngel Castiñeira: "Cap on va Catalunya? Cap a la necessitat urgent de renovar el projecte catalanista"

"S'apunten tres línies d'acció: el reforçament de conviccions col·lectives [...], la necessitat urgent de renovar el projecte catalanista i la redefinició de les relacions amb Espanya".

Àngel Castiñeira

El director del departament de Ciències Socials d'ESADE, Àngel Castiñeira, s'ha preguntat a un article publicat al diari Ara cap a on va Catalunya: "Cap on està anant el país? Crec que s'apunten tres línies d'acció: el reforçament i redreçament intern en clau cívica i de conviccions col·lectives de la nostra societat civil, la necessitat urgent de renovar el projecte catalanista i, finalment, la redefinició de les relacions amb Espanya".

A l'article Moments del catalanisme actual, l'autor ha sentenciat que aquests tres aspectes són "eixos clau" que "tornen a combinar una manera diferent d'entendre com fer país i com fer política", i ha indicat que en un període "curt però intensíssim" de la història de Catalunya, el país ha patit un canvi polític "sense precedents": "Aquest canvi el podem dividir en quatre moments".

Del 2007 al 2009 emergeix la figura del català emprenyat. L'enrabiada davant la crisi de les infraestructures s'escampa a tota la ciutadania"

El primer moment, segons Castiñeira, és el període que abarca des del 2003 fins al 2006: "És el moment determinat per les expectatives posades en el primer govern tripartit (20 de desembre del 2003) i caracteritzat immediatament després pel desconcert derivat dels efectes del Dragon Khan i la fatiga del nou Estatut (18 de juny del 2006). Destaco, doncs, tres conceptes d'aquell moment: esperança, desconcert i fatiga".

Seguidament, l'autor de l'article ha explicat el segon moment: "Del 2007 al 2009. En aquest període emergeix la figura del català emprenyat. L'enrabiada, la desafecció i la irritació davant la crisi de les infraestructures s'escampen a tota la ciutadania". Aquest període, segons Castiñeira, va estar marcat per una "brutal apagada elèctrica", els talls a Renfe que "eren constants" i els esvorancs i les retencions "quilomètriques a les carreteres". "Aquella enrabiada es va saldar amb una manifestació l'1 de desembre del 2007 ─ha dit─. El lema era Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures".

L'autor de l'article ha conclòs, sobre el segon moment, que l'editorial La dignitat de Catalunya (26 de novembre del 2009)  "insistia a recordar que hi havia preocupació a Catalunya i calia que tot Espanya ho sabés": "Hi havia un creixent atipament". Finalment, el tercer moment "s'esdevindrà durant el 2010, perquè aquest any arribarem al final de dos camins": "La sentència del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut de Catalunya esguerrarà el projecte nacionalista majoritari basat en l'encaix amb Espanya. Assistirem a l'esgotament del cicle autonomista. Canviarà la nostra visió política, mental i sentimental respecte a Espanya. Molta gent dirà prou i ja no esperarà ni comprensió ni justícia d'Espanya". En segon lloc, l'autor de l'article ha dit que aquest any "serà també la fi del tripartit (novembre del 2010), el fracàs de l'esquerra catalanista". "Un fracàs ─ha continuat─ que arrossegarà Maragall, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Ernest Benach, Joan Saura i Joan Puigcercós. [...] A partir de llavors la nova centralitat tornarà a girar al voltant de l'eix nacional".

Sobre el quart moment, Castiñeira ha sentenciat que té lloc entre el 2010 i el 2011, quan Catalunya entra en un nou cicle. "És l'inici de moltes coses─ha conclòs─, d'un nou marc de debat del sobiranisme i d'una nova hegemonia política del catalanisme. [...] El sentiment col·lectiu català canvia i s'avança a l'acció dels polítics. [...] Es multipliquen les consultes per la independència, des d'Arenys de Munt (13 de setembre del 2009) fins a Barcelona (10 d'abril del 2011), després hi haurà la manifestació multitudinària convocada per Òmnium Cultural [...]. Es consuma un important canvi polític, el tancament d'un triple cicle electoral: les eleccions al Parlament de Catalunya (28 de novembre del 2010), les municipals (22 de maig del 2011) i les eleccions a les Corts Generals (20 de novembre del 2011) amb una victòria rotunda de CiU en totes tres i l'enfonsament del PSC".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat