Indica publicitat
Dissabte, 18 de novembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 24 de març del 2017 | 11:58
Recull de premsa · Política

Genovès: "Un esturió escocès a la cort d'Anglaterra"

En un article a l'Ara M. Dolors Genovès afirma  "Si Escòcia continua formant part del Regne Unit post-Brexit, sota l'hegemonia de les decisions que es prenen des del govern de Londres, que no ha complert cap de les promeses de més autogovern que Cameron i el laborista Gordon Brown van fer, el futur d'Escòcia no pinta bé".

Genoès explica que "La primera ministra britànica, Theresa May, ha posat condicions per celebrar el segon referèndum d'independència d'Escòcia. Són més dures que les que va posar David Cameron a Alex Salmond el 2014. Segons May, la consulta no es podrà fer abans del 2021, quan el Regne Unit haurà començat a consolidar la sortida de la Unió Europea, prevista per al març del 2019, i exigeix que el Partit Nacional Escocès (SNP) tingui majoria absoluta al Parlament de Holyrood. És a dir: "Ara no és el moment". Nicola Sturgeon, l'actual primera ministra escocesa, ha respost que "Downing Street no dictarà el calendari en funció dels seus interessos".

I que "Sturgeon ha vist l'oportunitat i l'ha aprofitada. El 62% dels escocesos van votar en contra de la sortida de la UE i 90 dels 129 escons del Parlament de Holyrood van dir no a activar el Brexit. Les converses entre l'SNP i el govern conservador, per trobar una sortida negociada que fes possible un tracte diferenciat d'Escòcia, no han prosperat. González Pons, eurodiputat del PP i portaveu del grup popular europeu sobre els temes del Brexit, ja va advertir que "Espanya s'oposaria a acords específics i parcials per a Escòcia i Gibraltar durant les negociacions" i afegeix al respecte que "Sturgeon preferia convocar el referèndum abans de la sortida del Regne Unit de la UE perquè veia més factible l'accés mentre els escocesos encara eren ciutadans de la Unió. Ara bé, la líder escocesa ha anunciat que està disposada a negociar el calendari, tot i que ha advertit que no acceptarà una actitud d'"intransigència" i "arrogància" per part de May".


Assegura  Genovès que "Espanya no vetarà l'ingrés d'Escòcia a la UE. Els rotatius britànics han fet menció de les paraules del ministre d'Exteriors espanyol, Alfonso Dastis: "Escòcia haurà de posar-se a la cua". És a dir, haurà de demanar tanda darrere d'Albània, Montenegro, Bòsnia o Turquia. González Pons, al canal de la BBC a Escòcia, assegurava que el cas català és " very, very, very different to the Scottish situation". La diferència és que Escòcia seguirà tots els procediments legals, acordats amb Londres, per convocar i fer el referèndum. Per tant, Espanya no vetarà l'accés d'Escòcia a la UE".

Sobre el procediment a seguir explica aquesta que "Westminster transferirà al Parlament escocès, com ja va fer el 2014, la competència per convocar i celebrar el referèndum com diu la secció 30 de l'Estatut d'Escòcia del 1998. El que és " very, very, very different" és el cas espanyol. González Pons oblida que el Congrés de Diputats es va negar a transferir a la Generalitat l'autorització quan el Parlament català, amb una majoria de dos terços, l'hi va demanar".

 

Creu Genovès que "Si Escòcia continua formant part del Regne Unit post-Brexit, sota l'hegemonia de les decisions que es prenen des del govern de Londres, que no ha complert cap de les promeses de més autogovern que Cameron i el laborista Gordon Brown van fer, el futur d'Escòcia no pinta bé. Però el problema de fons és que les polítiques socialdemòcrates del Partit Nacional Escocès xoquen obertament amb els conservadors britànics. El programa electoral de l'SNP a les eleccions per a la Cambra dels Comuns defensava, per exemple, posar fi a l'austeritat, aplicar un impost del 50% per a les rendes més altes i suprimir la Cambra dels Lords. Resultat: és la tercera força al Parlament britànic. De fet, amb un laborisme a la baixa, el Partit Nacional Escocès és l'autèntica oposició als tories".

I conclou "El vot Brexit va ser l'expressió d'un nacionalisme anglès, no britànic, despreocupat de les qüestions que afecten Escòcia, Gal·les i, molt especialment, Irlanda del Nord. Anglaterra es veu a si mateixa com a excepcional, amb llaços fraternals amb els EUA, creadora d'un gran imperi i la seva derivada, la Commonwealth. Per això May, en un to de suficiència, va respondre a l'anunci de convocar un segon referèndum a Escòcia amb un "La política no és un joc". En tot cas, el que volia expressar és que ells –els anglesos– van inventar aquest joc i que, per tant, ells controlaran la partida. Però Sturgeon, com el seu nom indica, està acostumada a vèncer i remuntar els obstacles, com ho fan els esturions als rius d'Escòcia".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat