Indica publicitat
Dimarts, 17 de setembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 27 de gener del 2016 | 11:57
Recull de premsa · Política

Què passa amb el full de ruta sobiranista si hi ha canvis a l'Estat?

En un article al diari Ara a la secció al Pati descobert ens explica com els fulls de ruta d'Escòcia i Quebec van haver de modificar-se per donar més legitimitat als respectius projectes i com aquí podria passar el mateix segons vagi evolucionant l'escenari polític espanyol i  català.

Així, al Quebec el PQ va guanyar les eleccions amb el 44'75% dels vots i  tot i que al seu progrma "hi duia un pla clarament independentista: preveia la convocatòria d'un referèndum "tan aviat com fos possible" però la realitat política els "va fer modificar ben aviat els plans. Després d'un procés de consultes a la societat civil, el PQ va abandonar la idea constitucional i es va centrar a pactar amb altres forces polítiques un projecte sobiranista que oferís un acord econòmic clar al Canadà. Tot plegat, precisament, per mirar d'eixamplar la legitimitat i la transversalitat del procés".

Tretze mesos més tard ens expliquen  es va fer el referèndum en relació al qual "preveient un termini de 12 mesos per negociar un acord econòmic amb el Canadà després d'una victòria del sí i abans de proclamar la independència. El nou pla, doncs, fet sobre la marxa, va fer entrar el Bloc Quebequès i els autonomistes d'Acció Democràtica del Quebec al procés sobiranista, però va acabant deixant de banda el projecte constituent, un fet que, per als analistes, ajuda a explicar la derrota independentista per la mínima al referèndum".

Pel que fa a Escòcia  "El maig del 2011 el partit de Salmond assolia la majoria: 44% de vot per llista i 45,4% per circumscripcions, amb el mandat clar de celebrar un referèndum sobre els escenaris d'autonomia (des de la devolució a l' statu quo o la secessió) durant la segona part de la legislatura (més de 24 mesos)". Va ser llavors quan Cameron va oferir-los celebrar un "referèndum just legal i decisiu".

"Així, l'acord d'Edimburg, signat l'octubre del 2012, aplanaria el camí cap a un referèndum amb una única qüestió sobre la independència. Inspirat en el divorci de vellut entre Txèquia i Eslovàquia (1993) i la reunificació Alemanya (1990), el govern escocès proposaria un nou full de ruta en cas d'una victòria del sí el setembre del 2014, un full de ruta que preveia una transició negociada de 18 mesos amb el govern britànic. El març del 2016 unes eleccions constituents havien d'escollir el primer Parlament de l'Escòcia independent que promulgaria la nova Constitució".



I conclou l'article "L'experiència comparada mostra, doncs, que els fulls de ruta s'han modulat, sobretot amb l'objectiu de fer-ne créixer la legitimitat. La gran diferència en el cas català, però, és la negativa rotunda del govern central de permetre un referèndum. El procés haurà d'encaixar diverses peces: l'avenç de les estructures d'estat, l'eixamplament i l'obtenció de la legitimitat necessària, dins i fora del país, i un procés constituent que difícilment es podrà iniciar dins el marc espanyol".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat