Indica publicitat
Dijous, 21 de setembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 30 de juliol del 2009 | 15:44
Recull de premsa · Seguretat

Julen Madariaga: "ETA va néixer per raons polítiques i la seva fi s'haurà d'acordar també per motivacions polítiques"

Barcelona · Aquesta setmana, la web Deia ha entrevistat un dels fundadors i membres de la primera direcció de l'organització ETA, Julen Madariaga. Enguany, ETA compleix 50 anys des de la seva formació -l'any 1959-, i l'exmilintant ha volgut centrar el focus d'atenció en les motivacions polítiques com a inici de la fi del conflicte.

El procés de desarmament, per a l'entrevistat, passa per què la societat civil basca decideixi de manera democràtica: "ETA va néixer per motivacions polítiques i ha d'acordar el seu final també per raons polítiques i democràtiques, començant per plegar-se a la voluntat del poble que tantes vegades invoca". El parer de l'entrevistat ha quedat, per tant, ben definit: "Jo centraria els esforços en garantir a presos, refugiats i exiliats tots els drets socials alhora que s'assegura la seva reinserció en la societat basca".

Madariaga ha advertit que el Govern espanyol "erraria" si apostés "clarament per la derrota policial d'ETA": "[El Govern] Negaria frontalment la necessitat que jo veig que el contenciós acabi salvaguardant la noció de dignitat per a ambdues parts. Crec que l'equació possible no pot limitar-se merament a un desarmament per presos.[...] Si ETA digués, per exemple, que abandona aquesta [lluita armada], no perquè l'hi exigeix l'imperialisme combinat franc-espanyol, sinó perquè la majoria de la societat abertzale l'hi exigeix, en tal cas no es produiria cap tipus d'humiliació en el sentit de plegar-se a una exigència de l'enemic, sinó que seria, per contra, una prova que ETA es plega total i democràticament a les aspiracions majoritàries de la seva pròpia base social".

Un cop aquest pas s'hagés dut a terme, Julen Madariaga ha dit que tan sols quedaria per resoldre la negociació per "l'amnistia i la reparació de tots els danys causats a totes les víctimes, de l'un i l'altre costat". "I si ha d'haver-hi amnistia -ha continuat Madariaga-, caldria comptar amb la de l'Estat francès també. [...] Al cap i a la fi els membres d'ETA seran el que sigui, però no actuen ni per diners ni per interessos materials. Dit això, les divisions dins d'ETA sempre han estat per raons polítiques i també seran les raons polítiques les que poden contribuir a la finalització de la lluita armada".

Pel que fa a l'estat de salut d'ETA, l'entrevistat ha admès que no té "en absolut constància de contactes entre ETA i el Govern espanyol" i que pot ser que l'organització estigui "marcant múscul" de cara a alguna futura negociació. Però Madariaga ha dit estar convençut que "directa, o indirectament, continuaran existint relacions [entre ETA i el Govern], encara que sempre es neguin i sigui el govern del color que sigui".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat