
"Per mesurar-ne l'èxit [dels indignats] i l'impacte cal que ens fixem en [...] la seva influència en l'agenda política i mediàtica, el canvi de posicions dels actors del sistema o, simplement, el seu paper com a motors del canvi cultural".
El politòleg Jordi Muñoz ha explicat a un article la influència que està exercint el moviment dels indignats: "Segueixen una lògica pròpia, diferent de la de les urnes"
"Per mesurar-ne l'èxit ─ha continuat─ i l'impacte cal que ens fixem en altres qüestions, com la seva influència en l'agenda política i mediàtica, el canvi de posicions dels actors del sistema o, simplement, el seu paper com a motors del canvi cultural". A l'article Una lògica pròpia, diferent de la de les urnes Muñoz s'ha qüestionat: "Per què és difícil trobar una correspondència clara entre les mobilitzacions al carrer i els resultats electorals?".
Sobre això, l'autor de l'article ha sentenciat que existeixen dues raons: "En primer lloc, cal tenir en compte que [...] per participar en manifestacions i acampades cal tenir una forta motivació i els recursos suficients (informació, temps, etc.). I el sector de la ciutadania que compleix aquests requisits no només és numèricament reduït sinó que, en cap cas, és representatiu del conjunt de l'electorat".
En segon lloc, Jordi Muñoz ha dit que "perquè el moviment hagués tingut un impacte electoral clar, hauria calgut que bona part dels que hi simpatitzen haguessin actuat coordinadament a les urnes" i ha explicat que aquest "no sembla" que hagi estat el cas del moviment dels indignats, "en què conviuen abstencionistes convençuts amb militants i simpatitzants de partits d'esquerres, entre d'altres".