En els últims cinc anys s'han produït canvis profunds a la societat catalana. El teixit civil català s'ha anat convertint, darrerament, en la punta de llança de la renovació democràtica i nacional, després de multitudinàries i destacades iniciatives que han marcat l'agenda pública com són, per posar només un exemple, les consultes per la independència. Tot i això, encara existeixen al si de la nostra societat diferents estaments inamovibles, sobretot aquells que es coneixen com els "poders fàctics" o poders del món empresarial i financer.
La consecució dels fets en aquest àmbit, però, ha generat un nou despertar. La frustració produïda a Catalunya per les infraestructures -amb el cas emblemàtic de l'Aeroport del Prat-, la lentitud en desenvolupament de l'eix del Mediterrani i el centralisme de les grans multinacionals a Madrid han provocat, conjuntament amb la irrupció de les noves generacions al món financer i empresarial, que les coses comencin a canviar. Les mobilitzacions empresarials per les poques competències que Madrid delega al Govern català sobre el principal aeroport de Catalunya i la creació de grups d'empresaris catalanistes i progressistes com són FemCAT, Cecot, el Cercle Català de Negocis (CCN) i l'Associació Catalana de Professionals (ACP) han començat a desestabilitzar els poderosos del sector financer, tan acostumats com han estat des del franquisme a controlar el Foment del Treball, el Cercle d'Economia i altres grans entitats històriques.
Faltava, calia i era necessari, doncs, acabar amb aquesta tradició i trencar aquest club privat del Partit Popular (PP) i dels seus entorns que era el món empresarial català. El catalanisme plural havia d'optar al protagonisme amb què actualment ja compta en la societat civil, i amb la substitució de Joan Rosell, actual president del Foment del Treball i personatge lligat històricament als entorns del PP, per Joaquim Boixareu -amb el suport d'Antoni Abad i importants empresaris catalans com Antoni Zabalza, Carles Sumarroca, Antoni Marsal i d'altres-, es consagra un salt qualitatiu en la fi de l'statu quo dels poderosos de sempre.
Joaquim Boixareu, expresident de FemCAT i actual Conseller Delegat d'Irestal, és el representant d'una nova generació d'empresaris lligats al país, a la seva economia i a la seva cultura. Les eleccions del proper dia 18 d'octubre al Foment del Treball, per tant, són vitals pel país per poder valorar amb posterioritat fins on ha arribat l'onada de canvi i estratègia de la societat catalana. Després del fracàs de l'Estatut i del desengany amb el projecte espanyol no n'hi ha prou amb candidatures independentistes al nostre parlament nacional ni amb personalismes exacerbats de certs dirigents sobiranistes per poder construir el nostre futur. Cal que darrera les nostres forces polítiques hi hagi, també, un món empresarial i financer que doni suport a un projecte de futur. Per això cal recolzar Joaquim Boxareu i Antoni Abad. Són la punta de llança d'un gran canvi empresarial que ha de venir.
