Aquest dimarts, anunciat amb la solemnitat de les grans ocasions, es va fer públic un acord entre el bisbe titular de Barbastre-Montsó, Alfonso Millán, i l'administrador apostòlic de Lleida, el bisbe de Tortosa Xaviers Salinas. El comunicat oficial de premsa, amb membret inclòs de la Conferència Episcopal Espanyola, reflecteix els tres acords als quals van arribar ambdós bisbes, en uns termes que només es poden qualificar de surrealistes.
Així, tot apel·lant a la Constitució Espanyola al Codi de Dret Canònic i als acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, Millán i Salinas afirmen amb total rotunditat que "la propietat dels béns històric-artístics correspon a les parròquies transferides a la diòcesi de Barbastre-Montsó", reiteren la "capacitat de disposició dels seus legístims propietaris" per concloure que els béns es lliuraran abans de trenta dies. I arriben a justificar aquest acord que ben bé es pot titllar de "manu militari" amb el rocambolesc argument que la Constitució espanyola garanteix que "cap autoritat podrà obstaculitzar la lliure circulació de béns per tot el territori espanyol".
Hores després, a partir de la contundent i lògica resposta de la Conselleria de Cultura, tot es va començar a aclarir, tal com els lectors de TRIBUNA CATALANA coneixen gràcies a la clarificadora crònica del nostre corresponsal del Pla de Lleida, Ivan Mambrillas. El Vaticà, senzillament, com afirmava ahir l'editorial de La Mañana "no disposa", o com expressaven encara millor els Amics del Museu de Lleida "Catalunya ha de poder decidir" perquè "ja no estem a l'Edat Mitjana".
Convé recordar, una vegada més, les mocions aprovades pel Parlament de Catalunya -la darrera fa unes setmanes- que reclamen que no es disgregui la col·lecció dels béns, que precisament aquesta col·lecció està inscrita en el catàleg del patrimoni cultural català i, sobretot, que les decisions s'han d'adoptar en el si del Consorci del Museu de Lleida. A més a més, tot fa suposar que en el fons l'arbitrari acord s'explica per l'imminent nomenament del bisbe de Lleida, a qui se li vol deixar les mans lliures i que no es trobi amb aquest mort sobre la taula.
Punt i a part mereix l'actuació del bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, encara que normalment signa com a Javier. Valencià, amic íntim del cardenal jubilat Ricard Maria Carles, que segurament va maniobrar perquè nomenessin el seu protegit. Des del primer moment, es va sospitar de la seva actitud envers el conflicte dels béns de la Franja. I ara s'ha acabat confirmant o veient-li el llautó, tal com publicava fa uns mesos un diari lleidatà en un divertit acudit. Quan va cessar l'assessor jurídic del Bisbat, mossèn Josep Casanova, ja es veia venir que era un pas més per assegurar-se la impunitat en el seu comportament, que alguns qualifiquen obertament de "prevaricació". Mossèn Casanova no es va arrugar i en una memorable carta oberta va advertir que "seria molt greu" que vostè facilités l'espoliació de les obres d'art". I acabava l'esmentada carta oberta amb una premonició: "Estic segur que vostè no inflarà encara més la llarga llista de traïdors". Exactament la mateixa denúncia que acaba de formular la Plataforma per la Unitat del Museu de Lleida que aplega 16 entitats lleidatanes: "Salinas ha traït la veritat (...) amb aquest acord es traeix la feina de recuperació i conservació que havien dut a terme els anteriors bisbes de Lleida". Està tot dit. Només plana el dubte de la recompensa que rebrà Salinas -les trenta monedes-: a quin bisbat espanyol serà promocionat?
