Ahir es va celebrar a Barcelona un important acte dedicat a glossar la relació entre Antoni Maria Claret, fundador dels claretians, i Barcelona. El marc escollit va ser la Llotja de Barcelona, on el jove Claret, amb disset anys, va arribar de Sallent l'any 1824 per estudiar castellà, francès i dibuix. Enguany se celebra el bicentenari d'Antoni Maria Claret i ahir precisament era l'aniversari de la seva canonització, el 7 de maig de 1950.
A diferència d'altres actes semblants en què s'acostuma a fer una típica conferència sobre la "vida d'un sant", les dues semblances d'ahir, a càrrec dels claretians Eduard Canals i Antonio Bellella, van fer un repàs amè, comprensible i interessant del pas de Claret per Barcelona i la Llotja de Mar. I sobretot van donar les claus per entendre la importància de la tasca del fundador dels claretians, qui va arribar a Barcelona per esdevenir un enginyer tèxtil i que en va sortir com a missioner, camí de Cuba on va ser nomenat arquebisbe i denunciaria l'esclavatge i més tard tornaria a Espanya i, entre moltes altres feines, va ser el confessor d'Isabel II.
Claret va passar de teixidor a evangelitzador, després d'analitzar la situació de l'Església al segle XIX i veure que calia sintonitzar amb els obrers i l'home nou que sorgia d'aquella època. La seva proposta de model d'Església, tal com va subratllat l'historiador Bellella, es basava en una "acció de xoc (les missions populars), l'acció de formació i continuïtat, la creació d'obres de promoció social i una acció estratègica, de formació de líders". En aquest camp, el de la formació, va impulsar els estudis als seminaris i va escriure diversos llibres, un dels quals, El camí dret, en català, va arribar a la increïble xifra, fins i tot ara, de dos milions d'exemplars. Tot plegat, emmarcat en un gran interès per la cultura i sobretot per "presentar el producte" de manera atractiva, com faria un comerciant, la seva primera professió.
Les intuïcions i la visió estratègica d'Antoni Maria Claret són plenament vigents avui. Per això, de la mà de l'actual provincial Màxim Muñoz, els claretians catalans han fet una decidida aposta per la renovació, tant a les seves escoles, iniciatives i obres com a la Fundació Claret, un dels seus vaixells insígnia. Justament, aquesta Fundació d'ençà la seva creació ha centrat moltes de les seves activitats - congressos, tallers, simposis- en l'àmbit de la comunicació, des de la fidelitat al carisma comunicador d'Antoni Maria Claret, tan ben representat avui pel bisbe Pere Casaldàliga.
