Les previsions s'han complert amb escreix. La visita del Sant Pare a Barcelona per dedicar el temple de la Sagrada Família, ara ja basílica, i per visitar l'Obra del Nen Déu ha estat tot un èxit. Èxit doble, per al nostre país, i també per a l'Església catalana. Malgrat les declaracions inicials, a l'interior de l'avió, en què Benet XVI va esmentar innecessariàment "els anys 30" per referir-se al laïcisme i el fet que el paper de la dona en la cerimònia de la Sagrada Família gairebé es reduís a unes monges que van netejar l'altar, tot plegat es mereix un excel·lent.
Catalunya, com a país, ha resultat molt beneficiat per aquesta visita. El català no ha tingut en aquesta ocasió, a diferència de la visita de Joan Pau II l'any 1982, un espai residual, tot al contrari. Alguns bisbes espanyols no se'n van estar de criticar l'ús excessiu de la nostra llengua, especialment el cant del Credo, un dels moments culminants de l'excel·lent eucaristia. I també ha subratllat la "marca Catalunya" arreu del món. Aquestes dues constatacions són tan òbvies que no cal ni perdre un segon a contestar els qui, encegats pel seu sectarisme, s'han entestat a opinar que la visita del Sant Pare no es traduiria en una major projecció.
En clau eclesial, l'estada de Benet XVI a casa nostra ha significat un reconeixement per a la nostra Església, ha reforçat la figura del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i ha mostrat al món un estil de fer, una manera d'actuar impecable. Un dels grans encerts de la magnífica organització de l'esdeveniment, a càrrec del jesuïta Enric Puig, s'ha basat en el fet que els fidels que van omplir l'interior del temple pertanyien a la realitat viva de l'Església catalana: parròquies, religiosos, moviments i institucions. El cant massiu del Virolai, seguit amb entusiasme pels milers d'assistents, va silenciar els crits histèrics aïllats de "Viva Cristo Rey" i "Viva el Papa" a l'interior de la basílica. Es va acabar imposant, sense escarafalls, una manera d'actuar respectuosa, però ferma, d'un estil molt propi de la nostra realitat eclesial. Un tarannà natural dels catòlics catalans que ahir va ser retransmès a tot el món, gràcies a una retransmissió televisiva perfecta, i que va realçar encara més l'extraordinària bellesa de l'obra de Gaudí.
Un estil assenyat i allunyat de la "papalotria" que sovintejava a l'exterior de la Sagrada Família, amb personatges estrafolaris, molts amb el diari La Razón sota el braç. Aquest va ser un dels èxits de la diada històrica d'ahir. Sobrietat, austeritat, gust per la perfecció, bellesa formal, acurada selecció musical i una escenografia gairebé perfecte Pràcticament tothom que va assistir a l'eucaristia, bisbes espanyols inclosos, va sortir impressionat. "Deslumbrante" era un dels adjectius que més repetien els periodistes espanyols especialitzats en temes religiosos.
El viatge de Benet XVI a Catalunya, cuinat entre Martínez Sistach i Bertone a esquenes de Rouco i la Conferència Episcopal Espanyola, ha confirmat, amb simbolisme i signes concrets, una Església catalana que des de fa molts anys lluita per ser tinguda en compte amb normalitat. L'autoestima dels cristians catalans que ocupen l'espai central eclesial ha pujat molts punts aquest cap de setmana.
