Enguany s'escau el centenari del naixement del cardenal Vicent Enrique Tarancón, l'eclesiàstic que va jugar un paper decisiu en la transició espanyola. Tothom encara recorda les seves homilies, just després de la mort del dictador, en què apostava per la democràcia sense pors. La famosa frase "Tarancón al paredón" va reflectir el rebuig que la seva persona provocava entre el búnquer franquista, contrari al canvi democràtic. Tarancón, malgrat les pressions polítiques i les resistències a l'interior de l'episcopat, va tenir l'habilitat necessària per aplicar el Concili Vaticà II. Precisament per aquest motiu, tots els qui volien mantenir una politització del catolicisme van oposar-se a la línia valenta i progressista de Tarancón. Avui, malauradament, en molts moments sembla que la jerarquia de l'Església espanyola estigui jugant exactament el paper contrari.
No és estrany, doncs, que la Conferència Episcopal Espanyola no hagi impulsat un homenatge públic d'aquest murri eclesiàstic valencià. Els plantejaments de Rouco i Cañizares són, senzillament, antagònics al que defensava Tarancón. No obstant això, encara que només sigui per guardar les aparences i reconèixer el que no es pot amagar sota la catifa, no els costaria gens organitzar-lo. Que encara no s'hagi fet, es miri per on es miri, és una autèntica vergonya. Aquesta és l'opinió generalitzada dels sectors majoritaris de l'Església, des del centre dreta fins a l'esquerra.
Ara bé, a casa nostra sí que se n'ha fet un d'homenatge al cardenal Tarancón. En plena Setmana Santa, després de la missa crismal, la diòcesi de Solsona va celebrar un homenatge públic al qui en va ser bisbe de 1946 a 1964. En una iniciativa encomiable del bisbe Jaume Traserra, l'homenatge va consistir en una conferència de l'arxiver de la diòcesi Enric Bartrina i del catedràtic d'història i escriptor Juan María Laboa. Davant gairebé tots els capellans de la diòcesi de Solsona, Bartrina va recordar la transformació que va suposar per a Tarancón el Concili Vaticà II. Per la seva banda, Laboa, un dels principals experts en història eclesiàstica a l'Estat espanyol, va analitzar la tasca duta a terme per Tarancón, a qui va qualificar "d'home de confiança de Pau VI a Espanya". Segurament, sense la figura de Tarancón la transició hagués estat molt diferent. Tot i els intents d'enterrar la seva memòria, continua molt viu entre la majoria dels cristians.
