Avui l’Església catalana està de dol. Aquesta matinada, després d’un llarga malaltia, ha mort l’abat emèrit de Montserrat, Cassià Maria Just, de 81 anys. El pare Cassià, com se’l coneixia en ambients eclesiàstics, va ser abat de Montserrat durant 26 anys i per moltes raons ha esdevingut un dels referents espirituals de Catalunya. A més d’un gran músic, Cassià Just ha estat durant molts anys un dels símbols de l’Església catalana oberta, integradora i fidel al Vaticà II. Profundament montinià, li va tocar exercir la responsabilitat d’abat en temps molt difícils, en ple franquisme, i en un període força delicat, després dels abats Aureli M. Escarré i Gabriel M. Brasó. Mai li van tremolar les cames, malgrat el seu important càrrec, i sempre va saber tenir una paraula profètica quan calia. La seva gran llibertat d’esperit, que el va acompanyar durant tota la seva vida, va fer que es posicionés reiteradament a favor d’una moral sexual més oberta i acollidora de tothom. Les seves declaracions, gens improvisades, a favor dels drets dels homosexuals i d’una superació dels clixés tradicionals van sacsejar en molts moments l’opinió pública. Malgrat les crítiques ferotges que va rebre de diferents sectors, no va callar i va continuar, amb discreció i intel·ligència, al peu del canó.

 Un altre punt fort de la seva trajectòria va ser el seu tarannà acollidor. Sense cap recança, es va convertir en un símbol viu d’una Església acollidora i comprensiva, defensora radical dels drets humans de totes les persones. Per aquesta raó, va defensar posicions allunyades a la rigidesa oficial. Això li va comportar problemes que sempre va acceptar amb bonhomia i confiança.

Al mateix temps, el pare Cassià sempre va destacar per la seva sensibilitat social a favor dels pobres i exclosos de la societat. Entre moltes altres iniciatives, el pare Cassià va ser el president de la Fundació Acció Solidària contra l’Atur, fundada pel vaticanòleg Josep Maria Piñol i Font, a partir de l’impuls de l’associació Franciscàlia.

Un cop va dimitir voluntàriament de la seva responsabilitat d’abat de Montserrat, va continuar la seva incansable tasca a favor d’una societat més fraterna, una Església catalana compromesa i un món més just. L’Església catalana i tota la societat té un gran deute amb el pare Cassià.