En un nou intent per cercar la "solució final" del litigi de la Franja de Ponent, el nunci del Vaticà davant l'Estat espanyol, Renzo Fratini, no se li ha acudit res millor que forçar els bisbes espanyols a signar un document per donar suport a l'acord signat l'octubre entre els bisbes de Barbastre i Lleida. En una estratègia molt ben dissenyada, a partir d'una entrevista que va concedir Fratini a un dels mitjans de comunicació més bel·ligerants en aquest llarg conflicte, Heraldo de Aragón, el nunci intenta fer passar el clau per la cabota. Ell mateix, però, reconeix que no serà fàcil perquè "al menys dos bisbes han expressat la seva dificultat per signar el document". O sigui, que la iniciativa de forçar els bisbes catalans a signar el document cal interpretar-lo com una mesura de força i de pressió per doblegar els "bisbes catalans rebels". Fins i tot el mateix diari reconeix que es tracta d'un exercici de pressió constant. Uns i altre obliden o volen ignorar que el bisbe té tota l'autoritat a la seva diòcesi i, amb el Codi de Dret canònic a la mà, ningú, ni el nunci, li pot imposar aquest acte contra la seva voluntat.
Un cop aquest document hagi estat subscrit pels bisbes catalans, el nunci i la Conferència Episcopal Espanyola -així descriu amb tot tipus de detalls l'operació el diari aragonès-, tindran més força per collar el Govern de la Generalitat. Però, segons Fratini, el conflicte no es resoldrà automàticament sinó que es pot allargar encara dos o tres anys.
Aquest nou episodi en l'enverinat litigi per les peces d'art de la Franja de Ponent s'està convertint en un cúmul de despropòsits. Mai, fins ara, un nunci havia obligat a signar un document a un conjunt de bisbes per resoldre un conflicte. Quan es va fer càrrec de la diòcesi de Lleida l'actual bisbe Piris li van fer creure, erròniament, que tot estava resolt. El propi Piris va reconèixer després que l'havien enganyat i, a mesura que va anar aprofundint en l'afer, va haver d'admetre i defensar, com el seu antecessor Ciuraneta, que la propietat legítima de les obres és del Bisbat de Lleida ja que la majoria d'obres van ser comprades pel bisbe Messeguer. El que més crida l'atenció d'aquest nou capítol, a més de la imposició d'un document conjunt, és que el nunci es queixi de la "politització del problema" i, al mateix temps, no se li caigui la cara de vergonya quan explica que entre les gestions que ha fet s'inclouen entrevistes amb la vicepresidenta Fernández de la Vega o el ministre Jáuregui.
Es miri com es miri, el litigi de la Franja de Ponent no es resoldrà amb accions "manu militari" d'un nunci que cada cop més recorda el seu trist antecessor Federico Tedeschini. Potser aviat, com Tedeschini va fer l'any 1928, Fratini proposarà una "solució final" que consisteixi en expulsions, trasllats i càstigs per als bisbes reticents o catalanistes. La línia no pot ser una altra que l'apuntada pel vicari general del Bisbat de Lleida, Ramon Prat, l'11 de novembre en un article d'opinió a la premsa lleidatana. Compartir els béns, una solució molt evangèlica, amb el Codi de Dret Canònic a la mà, és la proposta de l'excel·lent teòleg i capellà Ramon Prat. Una línia que altres veus, com la del periodista expert en informació religiosa Oriol Domingo, també avala.
