La polèmica que ha envoltat la impresentable nota de la Conferència Episcopal Espanyola "Davant les eleccions de 2008", de la qual ràpidament se n'ha desmarcat el Partit Popular, va silenciar una altra notícia eclesial molt important. La setmana passada es va anunciar el nomenament de Mario Iceta Gavicagogeascoa com a nou bisbe auxiliar de Bilbao. Veient el segon cognom del nou prelat, semblaria que la mítica campanya "Volem bisbes catalans o bascos", hauria tingut èxit en aquest cas. Però, com tantes vegades en afers eclesiàstics, les aparences enganyen. Només cal revisar mínimament la seva biografia.
Iceta Gavicagogeascoa és molt jove, només té 42 anys, per la qual cosa té per davant en principi una llarga carrera episcopal, ni més ni menys que 33 anys com a mínim. Nascut a Gernika, és euskaldun a més de parlar moltes altres llengües. Té un curriculum impecable: entre d'altres mèrits acadèmics, és doctor en Teologia i màster en Economia, a més de doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra, de l'Opus Dei. La dades és ben significativa, com també el fet que va iniciar els seus estudis eclesiàstics al Seminari de Pamplona, però es va traslladar a Còrdova on va ser ordenat. En aquesta ciutat andalusa exercia de responsable d'economia i vicari general. És a dir, no va estudiar a cap seminari del País Basc, sinó que va decidir voluntàriament anar a Andalusia. Salvant les distàncies, seria una situació equivalent als capellans catalans que, per raons ideològiques, van marxar al Seminari de Toledo per estudiar-hi i ser ordenats. Consideraven que els seminaris catalans eren un "focus perillós", favorables a les tesis d'obertura del Concili Vaticà II.
D'altra banda, convé subratllat que el nou bisbe auxiliar era un desconegut entre el clergat d'Euskadi i de Bilbao, on, per cert, hi ha un gran planter de capellans amb prestigi que ben segur serien escollits bisbes, si es respectessin les consultes que teòricament es fan per triar els candidats a formar part de les ternes. Però, sospitosament, el Vaticà ha nomenat Iceta, d'un perfil molt diferent al de la majoria del clergat basc. El seu nomenament s'afegeix al de l'actual bisbe de Palència, José Ignacio Munilla, també basc. Tots dos són joves. I tots dos corresponen a un estil molt allunyat al de l'Església basca liderada durant molts anys per Setién i en l'actualitat per Uriarte. No endebades, darrere d'aquests dos nomenaments s'endevina una aposta dels sectors més integristes espanyols per donar la volta a l'Església basca i reconvertir-la dràsticament, tot fent-la passar per l'adreçador. Rouco i els seus adlàters han ordit un pla estratègic molt clar per capgirar el perfil propi de l'Església basca i de la catalana. Mouen les peces amb visió de futur i amb intelligència; ningú no podrà dir que Munilla o Iceta no siguin bascos. El seu objectiu, a llarg termini, és ben clar. Ja ho van intentar amb Ricardo Blázquez, però la jugada els va sortir malament. Ara tornen a la càrrega. És el que, sens dubte, també intentaran amb l'Església de casa nostra, amb els relleus del bisbe de Girona i Lleida.
