Els rumors que circulaven per ambients eclesiàstics s'han confirmat i el Tribunal de la Rota no ha admès a tràmit el darrer recurs que havia presentat el bisbe Ciuraneta per aclarir la titularitat de 83 obres d'art de la Franja de Ponent. És a dir que, inexplicablement, el Vaticà no ha volgut entrar en el fons de la qüestió i ni tan sols ha volgut estudiar la documentació que acredita que en molts casos el bisbe Josep Messeguer havia comprat el segle XIX les obres en litigi. Una vegada més, doncs, l'arbitrarietat s'ha acabat imposant.
Tanmateix, el cas no estar tancat i barrat, ni molt menys, com analitzava acuradament ahir el corresponsal de TRIBUNA CATALANA a Lleida, Ivan Mambrillas. Primer, perquè fins ara el Vaticà no ha dictat cap sentència ferma, sinó que s'ha limitat a emetre decrets - in limine litis-, els quals no tenen naturalesa jurídica, sinó únicament administrativa. Un decret d'aquestes característiques, segons els experts en dret canònic, no podrà se reconegut ni executat per un tribunal de justícia. Aquesta és una qüestió important, perquè la plataforma Amics dels Museus va presentar la setmana passada una demanda civil per determinar la propietat de les obres. Iniciativa que s'afegirà a una altra demanda, la de l'associació canònica Cultura i Art Sacre, amb la finalitat de declarar nul el procés. Aquesta associació ha estat creada, entre d'altres persones, pel bisbe Francesc X. Ciuraneta i el qui era el l'assessor jurídic del bisbat, Josep Casanova, que sospitosament va ser cessat per l'actual administrador apostòlic de la diòcesi, el bisbe de Tortosa Xavier Salinas.
I encara és més rellevant el fet que ara fa just dos anys el Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, una moció que de fet blindava les obres en qüestió, tot i reconeixent la unitat de la collecció. Així mateix, un altre fet a tenir en compte és que aquestes obres estan inscrites en el catàleg del patrimoni cultural de Catalunya, la qual cosa impedeix la seva disgregació. És a dir, per molt que es freguin les mans des de Barbastre, Madrid o Roma, no ho tindran tan fàcil. El litigi de les obres d'art de la Franja no ha conclòs.
Ara bé, no es pot menystenir la voluntat de determinats personatges, com ara l'actual administrador apostòlic, el bisbe Xavier Salinas. Quan encara ni s'ha rebut oficialment la sentència, i per tant no s'ha pogut estudiar a fons l'argumentació, ja s'ha apressat a donar per tancada la via canònica i a "trobar camins d'entesa" amb el bisbat de Barbastre. Entesa que, tal com ha reconegut el mateix bisbe de Barbastre Alfonso Millán, significa que des de fa temps treballen plegats "en la preparació del procés de lliurament dels béns". Més clar, impossible. Si Salinas facilita l'espoli de les obres d'art quedarà ben retratat. Encara que després sigui "ascendit" a una diòcesi teòricament més important, fora de Catalunya.
