L'agència cristiana de notícies Flama va informar en primícia del canvi de director dels dos mitjans de comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona: Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Jaume Aymar, capellà i periodista, ha substituït el també capellà i periodista Octavi Sánchez, Lamentablement, durant els darrers anys Catalunya Cristiana i especialment Ràdio Estel han perdut una gran part dels lectors i de la seva audiència, respectivament. La línia imposada per Sánchez, molt conservadora, ha acabat passant factura i a hores d'ara serà molt difícil remuntar la situació. D'aquí ve que en ambients eclesiàstics s'esperava des de feia molt de temps un relleu en la direcció, que inexplicablement s'ha allargat fins ara.
Catalunya Cristiana, fundada l'any 1979 pels capellans Jarque i Malgosa, ha anat subsistint des de la seva fundació, ara fa trenta anys, amb una pèrdua progressiva dels seus subscriptors, d'una edat mitjana molt avançada. El cas més greu és, però, el de Ràdio Estel, una iniciativa del bisbe Joan Carrera, com a contrapunt humil però significatiu, de la COPE. Des dels seus inicis, a mitjans dels anys 90, va adquirir un notable prestigi fins i tot en ambients no eclesials, de la mà de Santiago Ramentol i de Teresa Pou. La seva audiència va assolir la xifra espectacular, tenint en compte els mitjans limitats de què disposava, de 80.000 oients, gràcies a la combinació d'una oferta musical de qualitat i un esperit cristià obert i integrador. Però tot aquest enorme capital va ser dilapidat en pocs anys, quan Octavi Sánchez i Gemma Morató van esborrar "manu militari" i per indicació del cardenal Ricard Maria Carles qualsevol vestigi de moderació. Després de purgues i episodis surrealistes, com ara l'entrada d'empresaris d'una línia eclesial reaccionària que van acabar d'enfonsar l'emissora, l'audiència va caure en picat. El prestigi aconseguit es va esvair ràpidament i el que havia estat el "vaixell insígnia" d'una sensibilitat conciliadora va derivar en una ràdio marginal. L'integrisme eclesial, a casa nostra, encara que faci molt de soroll, no suscita grans adhesions populars. No ho tindrà fàcil Jaume Aymar per remuntar els índexs d'audiència i el nombre de subscriptors i lectors dels mitjans de comunicació del Bisbat de Barcelona. Seva és, doncs, la responsabilitat d'oferir una altra imatge pública de l'Església de Barcelona, en uns moments especialment difícils. Tanmateix, coneix perfectament aquest àmbit, ja que va ser un dels fundadors de Ràdio Estel. També té al seu favor una àmplia experiència en la convulsa relació Església-mitjans de comunicació i en llocs de responsabilitat diocesans. Tant de bo el canvi s'hagués produït molt abans.
