S'acaba de celebrar el cinquantè aniversari d'una de les institucions eclesials més rellevants de casa nostra: el Centre de Pastoral Litúrgica. Aquest prestigiós centre, creat l'any 1958, ofereix des de fa cinquanta anys publicacions i materials per a les celebracions litúrgiques, molt apreciats tant a Catalunya com a la resta de l'Estat i també a Amèrica Llatina. L'acte central commemoratiu, que va aplegar els principals protagonistes de la història del Centre de Pastoral Litúrgica i la majoria dels bisbes catalans, es va celebrar a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ara bé, en aquest important acte hi va haver quatre absències significatives: el cardenal emèrit Ricard Maria Carles i els bisbes de Terrassa, Vic i Tortosa. Les raons d'aquest boicot tenen relació, justament, amb l'orientació del Centre de Pastoral Litúrgica.
Aquest centre es va fundar per aplicar la reforma litúrgica del Vaticà II. Al llarg dels seus cinquanta anys d'història, el centre edita revistes periòdiques relacionades amb la litúrgia i ofereix material per a les celebracions dominicals mitjançant la publicació Missa Dominical. Un dels principals impulsors, l'actual bisbe emèrit Pere Tena, en va ser el primer president. I l'actual màxim responsable del centre és el conegut diaca permanent Josep Urdeix.
Doncs bé, Pere Tena i els actuals responsables del centre són atacats sistemàticament per la caverna ultraconservadora eclesial tant catalana com espanyola. Se'ls acusa de desviacionistes, de ser els culpables de la "desfeta de l'Església a Catalunya i també de la resta d'Espanya". No tenen cap recança, segurament moguts per la seva gran caritat cristiana, de qualificar-los de "dinosaures, encapçalats per aquest Pere que va ser la pera i que ara ja no és res". També se'ls retreu que hagin donat aixopluc a capellans secularitzats i a "comunistes" (sic). Encara més: "En aquest centre s'han aparellat tots els qui han fet malbé el culte a Crist, ha estat la font on han après a corrompre's els qui han dut la ruïna a la litúrgia". Més surrealista impossible. Perquè qui conegui mínimament el bisbe Tena o el diaca Urdeix saben perfectament que són persones equilibrades, assenyades i poc amigues dels radicalismes o adaptacions en la litúrgia establerta. Més aviat al contrari: en moltes celebracions del sagrament de la confirmació, les propostes dels mateixos joves d'introduir canvis eren refusades.
En altres paraules, els qui han quedat prou retratats són els protagonistes del boicot: Ricard Maria Carles, Javier Salinas, Romà Casanova i Josep Ángel Sáiz Meneses. Enlloc de fer el buit a un centre que aplica el Concili Vaticà II haurien d'escandalitzar-se pels arguments que usen els reaccionaris que l'ataquen, emparant-se en l'anonimat. Potser també haurien de recordar, al mateix temps, que van ser nomenats bisbes a través d'un procés ple d'irregularitats, només explicable per l'amistat i els vincles afectius amb el primer dels absents.
