Des de fa un any i mig, la important arxidiòcesi de València està pendent del relleu del seu arquebisbe, Agustín García-Gasco. Nomenat cardenal l'any passat per Benet XVI, García-Gasco s'ha distingit per una trajectòria ultraconservadora, amb ma de ferro, que ha provocat entre moltes altres coses la renúncia insòlita del seu bisbe auxiliar Rafael Sanus l'any 2000. En la carta que va adreçar al Sant Pare per explicar la seva renúncia a la mitra, Sanus no es va mossegar la llengua i va admetre que estava marginat i que "no podia continuar col·laborant en la desfeta de la diòcesi".
Efectivament, durant els setze anys que ha estat al capdavant de l'arxidiòcesi de València, García-Gasco ha desmuntat, pedra a pedra, tot el que va construir amb gran encert el seu antecessor, l'enyorat arquebisbe Miquel Roca Cabanellas, mort en accident de cotxe l'any 1992. Des d'aleshores, sense cap recança, García-Gasco s'ha dedicat a instaurar una línia reaccionària en tots els estaments de l'Església de València, intentant, com un obsessió personal, marginar tant com ha pogut el català i afavorint les tesis més "blaveres". Per a alguns va ser una sorpresa les seves apocalíptiques paraules sobre el laïcisme radical que porten a la "dissolució de la democràcia", pronunciades en el míting polític que va muntar el cardenal Rouco a finals d'any contra el Govern del PSOE a la plaça Colon. En canvi, per als cristians de València aquesta sortida de to no els va causar cap estranyesa.
Durant el seu mandat, García-Gasco ha afavorit l'Opus Dei i els nous moviments més a la dreta. El seu etern secretari personal, Antonio Corbí, ha estat "blindat" pel cardenal a un lloc on no se'l pugui tocar quan hi hagi un nou arquebisbe: director de l'Institut de Drets Humans Benet XVI de la Universitat Catòlica de València Sant Vicente Màrtir. Universitat que, convé remarcar-ho, és un centre privat fundat l'any 2004, amb unes installacions d'un luxe escandalós, que imparteix medicina sense cap permís oficial, és a dir sense estar homologat. Una altra faraònica iniciativa de García-Gasco és la construcció d'una gegantina església de més de 3.000 metres quadrats, amb un campanar de prop de 30 metres, dedicada als beats màrtirs valencians, els eclesiàstics morts durant la Guerra Civil. Defensor a ultrança de l'objecció a l'Educació per a la Ciutadania, l'arquebisbe ha aconseguit que el Govern valencià sigui un dels més belligerants de l'Estat. L'aliança entre García-Gasco i la Generalitat Valenciana, com es va posar de manifest en les despeses astronòmiques que es van dedicar a la visita del Sant Pare a València l'any 2006, la xifra total de les quals continua sent un misteri, és més que estreta.
Amb tot aquest rerefons, no és estrany que el relleu de l'arquebisbe de València tingui una gran importància. Un candidat clar és l'arquebisbe d'Oviedo, Carlos Osoro, molt ben relacionat amb el cardenal Antonio María Rouco. D'altra banda, el lobby valencià, sempre actiu i potent, té unes de les seves cartes a punt: Javier Salinas, l'actual bisbe de Tortosa. Una promoció que seria una forma de recompensar-lo pels "bons oficis" que ha demostrat amb escreix en el conflicte de les peces d'art de la Franja de Ponent.
