Un dels arguments habituals dels sectors ultraconservadors eclesiàstics espanyols és la contraposició entre nacionalisme català i catolicisme. Ser catòlic significa, segons aquest curiós punt de vista, tenir una perspectiva universal, contrària al fet específic nacional. I ho acostumen a completar amb una llarga llista dels pecats atribuïts al nacionalisme català o basc, tot començant pel descens de vocacions, la davallada en l'assistència a missa, l'augment dels casaments civils, el nombre d'avortaments... Obliden, però, dos elements decisius: ells mateixos són encara més nacionalistes -espanyols, en aquest cas- i que el magisteri pontifici avala i defensa aferrissadament els drets culturals, socials i polítics de les minories, inclòs el dret a la independència i a l'autodeterminació.
Aquest dimarts s'ha presentat al Collegi d'Advocats de Barcelona l'acurat estudi Nació i Magisteri Pontifici, de 746 pàgines, dirigit per mossèn Antoni Maria Oriol Tataret, expert en Doctrina Social de l'Església. El llibre recull 380 documents o textos dels papes del segle XX sobre el fet nacional, des de Pius XI fins a Joan Pau II. No és el primer llibre que mossèn Oriol dedica a aquest tema. Precisament, un estudi previ que va elaborar l'autor en què es desmuntava, punt per punt, un polèmic document de la Conferència Episcopal Espanyola que arribava a afirmar que seria "moralment inacceptable negar la sobirania espanyola" no va poder ser presentat a cap institució eclesial de Madrid per una prohibició expressa del cardenal Antonio María Rouco.
En l'acte de presentació, que va comptar amb la participació de l'abat de Montserrat Josep Maria Solé, el bisbe Joan Carrera i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, es van subratllar els eixos fonamentals de l'obra i també es van palesar alguns fets prou significatius. Així, l'abat Soler va remarcar que "l'amor a la pròpia nació és un valor plenament en sintonia amb el missatge de Jesús". El bisbe Carrera, després de definir l'acte de presentació com una trobada "cristiana i patriòtica", va advocar perquè els catòlics catalans assumeixin, com fan "els catòlics de totes les nacions la nostra catalanitat". Carrera també va demanar, explícitament, el reconeixement per part de l'Església de les Espanyes de la nostra identitat com una realitat.
Potser no només cal demanar el reconeixement de la nostra realitat nacional a l'Església espanyola, sinó que s'hauria de començar per interpel·lar alguns dels nostres bisbes d'aquí. La majoria dels bisbes en actiu o emèrits de les diòcesis catalanes van excusar la seva assistència i al mateix temps van fer arribar un missatge d'adhesió formal a l'acte. Bé, tots no. Quatre no ho van fer: Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, Romà Casanova, bisbe de Vic, Xavier Salinas, bisbe de Tortosa, i Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
