Aquest dissabte, el prestigiós teòleg José María Castillo serà a Barcelona per impartir una conferència en la jornada que convoca anualment 'Església Plural', la Diada pel respecte a la pluralitat dins l'Església que arriba ja a la seva setena edició. També és el marc escollit per lliurar els premis Església Plural: el Premi mossèn Vidal i Aunós a una trajectòria personal o collectiva, el Premi a un projecte pastoral innovador i el Premi a un projecte solidari amb el Quart Món.
José María Castillo és teòleg i va ser jesuïta fins ara fa un any, quan va abandonar la Companyia de Jesús per poder continuar exercint amb llibertat la seva tasca i, alhora, no comprometre l'orde. Ell ho va justificar directament per "higiene mental" i va remarcar que deixava els jesuïtes, d'acord amb el canon 691 del Dret Canònic, per l'admonició contra el també jesuïta Jon Sobrino i les crítiques que rebia constantment de la COPE.  De fet, els seus problemes disciplinaris arrenquen de molt més lluny. Fa vint anys se li va prohibir la seva tasca docent a Granada i va ser apartat de la Facultat de Teologia d'aquesta ciutat, on era catedràtic de Teologia, juntament amb el també jesuïta Juan Antonio Estrada. Ambdós formen part d'una llarga llista de teòlegs censurats i silenciats pel Vaticà: Xabier Picaza, José María Díez Alegría, Benjamín Forcano, Marciano Vidal, Juan José Tamayo i tants d'altres.

El teòleg José María Castillo és una de les veus profètiques més profundes i interpelladores. Autor d'una quarantena de llibres sobre teologia, i de nombrosos estudis i articles, ha organitzat molts cursos, seminaris i per tot això té un gran prestigi internacional. La seva darrera obra, L'ètica de Crist, es pot considerar com una de les seves obres mestres i més madures. Precisament serà el títol de la conferència que farà aquest dissabte a la Salle Bonanova de Barcelona.

En aquest llibre, Castillo planteja tota una revolució ètica, basada en la forma en què es va comportar Jesucrist, sensible davant del sofriment dels altres i de les desigualtats i que estimava incondicionalment. Una ètica radicalment nova, que genera felicitat al voltant, que només es pot transmetre des de la coherència personal, la qual cosa implica l'eradicació del desig de poder, d'acumulació i de domini. Una ètica que és, per damunt de tot, una ètica laica. A la llum d'aquesta reflexió de Castillo, molts dels esquemes clàssics eclesials de tot tipus deixen de tenir sentit i són reinterpretats de manera ben diferent.